Restaurant Fontané, St Julià de Ramis (Girona)
Juliol'26
Preu: 85€
Nota: 9
Espectacular aquest restaurant al ben cim d'una muntanya, on hi havia hagut penso algun tipus de construcció medieval. I és que, els germans Roca, en saben de trobar llocs.
Molt prop de Girona, és un lloc preciós on anar a dinar, i també un gran restaurant. Dels que porta la família, poder el més "assequible" de tots. Però és clar, quan tractes amb l'excel·lència, doncs no pots evitar haver de pagar-ho. De gust, el dia del meu aniversari, i en bona Cia de la Núria.
També hi tenen un hotel, bastant car vàrem veure, i un restaurant amb estrella (Esperit Roca, penso).
Natres vàrem triar "l'assequible", a Fe de Déu¡¡
I de veritat us dic que, si no fos per l'estimat mam, no seria excessivament car aquest restaurant, però això sí, el Sr Martinet Bru ens va acompanyar molt agradablement, tot i que tant el somelier com jo mateix vàrem detectar una petita deficiència en el tap que no va arribar al líquid sagrat. Quina meravella de vi¡¡ Doblen tots els preus, i això també, no en tenen cap de dolent¡¡¡
El celler és impressionant...
La terrina de sardines era de 10, sí, amb pebrot escalivat, un dels millors plats d'aquest any. El carpaccio de peu de porc, n'havia menjat un que m'havia agradat molt fa poc no sé on, poder a Lleida, i era deliciós aquest també. Plats fresquets, ja que la temperatura no afluixava.
Capipota de segon per mi i bacallà per la Núria, molt i molt bé tots dos plats.
Les postres, doncs la crema catalana amb gelat i les maduixes amb nata, superiors. Molts bones totes dos postres.
Aigua amb i sense gas, cafès, i a continuar celebrant, que la vida marxa poc a poc, i no té aturador...coses bones i no tan bones. Com diu un amic meu de Reus, he girat el pernil, i ja fa dies, i aquests anys que venen ara són els que hem d'intentar viure més intensament, amb permís de la meva desastrosa esquena, perquè tot es va apaivagant, tot va minvant, la vida et va donant senyals que has entrat en una altra fase, diferent que no pitjor... i les persones que t'envolten també segueixen aquest mateix camí, amb la certesa que, de vells no passarem...
