Restaurant Matilda, Sant Cugat del Vallès

Restaurant Matilda, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental, BCN)

11 de Desembre 2021 (Aniversari 50 Anys de casats)

Preu: 30€

Nota:8,5

Feia anys que no hi havia estat. Local bonic, on ens van posar en una taula meravellosa, rodona i cantonera, perfecta, al pis de dalt.

El menú molt interessant. De primer, i després d'una cervesa artesana IPA que es fan ells mateixos i que no et cobren, un risotto boníssim, perfecte, al punt, molt saborós, diria que dels millors que he menjat mai, brutal. De segon, una cuixa d'ànec bestial, amb un puré a la taronja, que es notava subtilment. Molt bo.

Les postres poder varen ser el més fluix: vaig començar amb un pastís de formatge amb gerds que no era prou cremós, per acabar amb el gelat estil aigualit de la meva neboda petita Blau, amb la que em vaig intercanviar les postres. Cap de les dos em van entusiasmar. Sí la crema catalana de la meva neboda gran, na Ione, lo millor de les postres.

El vi, un Coto de Hayas perfecte, com el del Colom de Moià. Casualitats¡¡ 

Cigaló, aigua i un pa bestial.

Bona vetllada, bon ambient, i després a passejar per Pins del Vallès, St Pere d'Octavià o San Cucufate, el meu poble natal.

Restaurant Nobadis, Cervera

Restaurant Nobadis, Cervera (la Segarra, Lleida)

Desembre'21

Preu: 14,80€

Nota: 6,5

Campió en el Joc de Cartes de la Segarra, doncs m'ha decebut una mica, només una mica, perquè també m'han agradat algunes coses.

Tovalló de paper en un menjador gran, amb taules espaiades i una barbacoa considerable en una de les cantonades del menjador ( a l'estiu ha de ser terrible, i les olors a la carn torrada, com diuen a Eivissa, importants però no del tot desagradables si ets carnívor). No cal reservar (això et diuen quan truques).

Taula gran i cadira molt còmoda, en ple polígon de Cervera (un gran polígon, tot sigui dit, molt gran), però a tocar de la preciosa i antiga vila històrica catalana, capital de la Segarra.

De primer, escudella de galets, fluixa, molt fluixa, només hi han posat pollastre i alguna verdura i no gaire estona, això m'ha semblat. No m'ha agradat massa aquesta, tot i que com m'agrada tantíssim... (igual que al meu cosinet Ramonet, és el que té la sang pallaresa i vallesana barrejada).

De segon jarret al forn, bestial, una mica fat però no ho he corregit, acompanyat de patates i ceba, molt bé.

Iogurt, crema de iogurt. Molt cremós, sí, però res de l'altre món. Li he posat una mica de sucre blanc, que intento ja no prendre mai.

El pa: mare de Déu Senyor¡¡¡ A fe de Déu que és un dels millors pans blancs que he tastat mai a la meva vida. Només us diré que si tiraves una llesca a algun dels comensals el mataves. Consistent, molsut, perfecte, cruixent, boníssim¡¡¡¡¡¡ Quina sorpresa¡¡¡

El vi un Costers del Segre, d'Artesa¡¡¡ Correcte, sense ser cap meravella, però no cal posar-li verí per rebaixar-lo. Un Costers, content, de la terra... ferma¡¡¡

Avui un tallat, no massa bo, no he demanat cafè. Aigua osmotitzada i vas que et mates. A Cervera hi ha grans restaurants, i el de sota la Paeria, a més a més de ser un forn del segle XV, doncs és que té un nivell molt superior en quan al menjar, però això no vol dir que no hi torni algun dia, aquí... Mai tant...