Restaurant Diferent, Begur

Restaurant Diferent, Begur (Baix Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: menú cap de setmana 36€ (més begudes)

Nota: 9,7

Frega la perfecció, i no perquè sigui un restaurant diferent, però és una restaurant que poder algun dia tindrà estreles i ja no hi podrem anar a dinar, o sigui, que aneu-hi ara, que els preus són "normals". M'ha recordat en algunes coses a l'Hispània, amb les estovalles i els tovallons de fil¡¡¡ Bonic, tot ben cuidat, i amb un servei excepcional.

Pot ser ho sigui una mica de diferent, en quan al servei si més no, molt atent i participatiu, sense fer-se pesat. Dos joves que es varen presentar amb el seu nom, curiós, i que treballen en un restaurant preciós, molt bonic, com tot el poble de Begur. 

Taules ben disposades, estovalles i tovallons fabulosos, i un local meravellós, ben decorat i tot de color blanc, en una casa antiga del centre de Begur. Quina meravella de lloc, tot perfecte.

El menjar? Impressionant¡¡¡ Aquest restaurant i el Lola Bistró d'Altafulla haurien de guanyar premis a mansalva. Primer un aperitiu que constava de tres petits tastos, meravellosos tots tres, impressionant.

Les gambes de Palamòs (amb un recàrrec al menú de 10€) i la truita amb ceps i gambetes, per flipar, molt bo tot.

De segon, un suquet de rajada que era sublim, i un turbot al forn amb patates, per llepar-se els dits.

Les postres: un espectacle. La crema catalana a la seva manera, amb gelat fet d'un vi dolç espectacular que es diu "Essència de Gerisena" (Empordà), i amb trossos de pa de pessic, bestial. Brutal¡¡¡ Un dels postres de la meva vida¡¡¡

Petits fours, un cafè boníssim, aigua i el cava d'Alella, meravellós, com el que duia el meu germà per Nadal fa molts anys que li regalaven a la panera (com no estava fred, ens han dut unes copes d'obsequi d'un cava meravellós, del que no recordo el nom. Tot un detall...)

En Dani, un dels cambrers, gran professional, ens va ensenyar tot el restaurant i ens va fer un petit curs sobre com s'havien elaborat les meves postres, un encant de persona. 

Els hi desitjo molta sort, se la mereixen, i si la gent pot anar fent, la tindran. 

I és que, la gent el primer que retalla quan les coses van a pitjor són els àpats i les sortides a pobles tan bonics com Begur. Esperem puguem anar fent, i que no ens acabin d'escanyar.

Restaurant La Nonna Jovita, Taradell

Restaurant La Nonna Jovita, Taradell (Osona)

Novembre'22

Preu: 18,50€

Nota: 8,5 (i pujant) 

Bon restaurant a Osona on hi tornaré moltes vegades. M'ha sorprès i molt amb la presentació dels plats. A pams:

El restaurant no és res de l'altre món, molt senzill, amb taules molt ben disposades (això m'ha agradat molt), cadires un pèl incòmodes (massa rígides) i tovallons de paper dels que no es trenquen.

El servei (l'amo i una noia d'ulleres) molt atent. 

De primer mongeta i patata... Sí, sí. No m'he tornat boig¡¡¡¡ He de dir que l'originalitat d'aquest plat, tota la del món, era per posar-li un 10. Amb un sofregit d'allets que li donava un gust brutal, i un parell de talls de cansalada clavats sobre la patata, molt prims i ben fregits, amb allets torrats per allí en mig. M'ha semblat la millor mongeta i patata que he menjat mai¡¡¡ I no les tenia totes, però és que vull fer bondat.

De segon, botifarra esparracada, un parell, blanca i negra, però d'esparracada res. Tallada a trossets petits, acompanyada d'una escarxofa a la brasa, patates petites i uns bolets boníssims (llenega negra, crec) amb una reducció d'Oporto, boníssim tot. 

Postres, una mouse de mató deliciosa, sublim.

El vi, fluixet, de Tàrrega, curiós, on vaig estar ahir. Cafè deliciós (últimament els cafès estan sent boníssims), pa de panificadora i aigua gran.

Han pecat un mica amb la temperatura dels plats, que no han sortit del tot calents (sí estaven perfectes per menjar-los, però sense despistar-te, anant per feina). Li he comentat a l'amo quan marxava. 

Febrer'23: corregit!! 

Hi havia un grup de padrines, d'entre 70 i 80 anys, que celebraven no sé què... Una d'elles ha dit que havia de donar una notícia, i una altra ha contestat: "Estàs embarassada". Vinga riure totes, i jo¡¡¡ 

Hi tornaré segur, i és que a Taradell, últimament, des de que varen tancar el Terra Endins original, no s'hi menja tan bé en lloc.

Restaurant Taverna d'En Mingo, St Celoni

Restaurant Taverna d'en Mingo, St Celoni (Vallès Oriental)

Novembre'22

Preu: 17,20€

Nota: 7,3

Una Xandri (no de St Cugat, de Gironella) m'havia fet saber de l'existència d'aquest petit restaurant a St Celoni, i com estic en període de nous descobriments, doncs cap allí que he anat¡¡¡

El restaurant és petit, acollidor, però una mica claustrofòbic, i aquesta sensació suposo que s'ha vist aguditzada pel fet que, tot i que havia reservat taula, no la tenien quan jo he arribat, totes eren plenes (les poques taules que hi ha, totes molt juntetes, estan ubicades de manera que pots escoltar les converses dels altres comensals, en un sistema de sofà-cadira, tan de moda últimament al Vallès, allí on vaig a parar). Total, que la noia, trempada ella, n'ha agafat una de fora la terrassa, i amb un parell d'ovaris l'ha col·locat allí, en un forat que quedava, prop de la barra i de la vinoteca¡¡¡ He flipat, i m'ha dit: "Aquí estaràs molt bé". Boníssim¡¡¡¡ Sí que n'he estat de bé, força bé, però el noi que tenia a la taula del costat, estava a 5 cm¡¡¡ Li notava les pulsacions del cor, les escoltava, una persona molt tranquil·la, 65 pulsacions per minut...

Bé, una anècdota més en un dia preciós, on he travessat el Montseny per poder arribar a la zona del Baix Montseny, per fer menys km's (Moià és just a l'altra banda de Sta Mª de Palautordera i el Montseny ara està preciós).

De primer, albergínia amb verdures i bolets, gratinada amb formatge, molt bona. Acompanyada d'una amanida que, sincerament, hi sobrava¡¡¡ Semblava un conill, menjant, Mare de Déu Sr, quan de verd¡¡¡

De segon, mandonguilles amb bolets i una salseta ben bona, no com les de mamà (insuperables) però molt bones, res a dir.

El iogurt amb gerds, a Fe de Déu que era casolà, molt bo. Una copa de vi de la casa correcte, un pa de panificadora i aigua gran.

Un preu assequible, tot i que continuo sense cobrir. Per tornar-hi. Gràcies, Xandri. I és que em varen tancar l'Aroma l'any passat, i en Santi va morir ja fa molts anys, amb el que m'havia quedat un buit molt gran, a St Celoni...

Restaurant Casa Juanita, Begur

Restaurant Casa Juanita, Begur (Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 50-60€

Nota: 8,5

Un clàssic que no us deixarà indiferent, gens, en un local històric, demodé, amb uns mobles una mica decadents i unes fotos curioses de peixos. Si no fos perquè s'hi menja tan bé, ningú hi entraria¡¡¡ S'ha de reservar, molt petit i impossible trobar taula. Però val molt la pena, uns peixos a la brasa meravellosos. Vaig reservar amb setmanes d'antelació, i ara tothom et truca quan s'apropa la data per comprovar si hi aniràs...

Ens porten la carta i ens diuen, "Guatin, senyors"; quan torna, ens diu: "Peixos de temporada: aquest, aquest altre, i aquest també". Per què collons hem mirat llavors? No entenia res. Això sí, en un codi QR, la carta, Mare de Déu Sr que poc preparat estic per la vida moderna... Sort que ja vaig de baixada i en 30 anys s'haurà acabat tot... quina llàstima, però això va així. Entre el canvi climàtic, la meva esquena, i el preu del gas-oil, encara sort poder fer alguna cosa d'aquestes de tant en tant, i poder-li comprar música al Jordi, a la botiga "Posa'l Disc" d'Igualada. Gran persona, en Jordi, ja tinc ganes de veure'l...no a ell, si no als seus CD's. És broma, a ell també.

 

El peix triat, un sard imperial o no imperial, no ho recordo, i aquesta és la clau del restaurant: producte fresc i ben cuinat. Com cuinen els peixos aquesta gent: a la brasa, a la papillote, d'una forma sublim. Amb les corresponents patatones i ceba, triga en arribar però quan arriba, és una festa. He de dir que la textura del sard és molt peculiar, i que no hi estava gens acostumat. De gust és molt bo, però quan el talles, és com si intentessis tallar una peça de goma, molt densa, que fa llenegar el ganivet al pitjar-hi sobre, curiós, de veritat. No és un anfós, no és un rap, no és un llobarro, no sabria dir com collons és la textura d'aquest peix, que era bonic, bé, estava mort, però la presentació era tot sencer (el cap a mi sempre m'hi sobra, però). 

Per cert, l'amanida de pop de primer, celestial, boníssima. Quin contrast més bo, de veritat, que bona.

Postres bones, una crema catalana, crec, però tampoc ho recordo del tot.

Cava recomanat per ells, que no recordo el nom però sí ens va agradar, i molt (0 contingut a l'ampolla després de l'àpat). 

El servei ens va impressionar, aquell noi ens va donar una lliçó sobre cada peix que havien pescat i que estava allí preparat per cuinar, explicant-nos tots els detalls de cadascun... brutal la classe magistral que ens va fer aquell xicot, i molt agradable.

Si aneu a Begur, s'hi ha d'anar, és una visita obligatòria. Alguns comensals comentaven lo difícil que és trobar-hi taula, i no m'estranya perquè és un restaurant amb poder 8 o 9 taules, molt allargassat, i estret, on la cuina la tens al mig del menjador i veus com hi cuinen. Natres, a l'última de les taules, just quan acaba el restaurant, poder una de les millors, la veritat sigui dita. 

Restaurant Sant Joan, Llerona

Restaurant St Joan, Llerona (Les Franqueses, Vallès Oriental)

Novembre'22

Preu: 27€

Nota: 8,5

Boníssim aquest restaurant de Llerona (LFV), al costat del meravellós ajuntament de Les Franqueses. No hi havia dinat mai en aquesta vila, però sí a tots els pobles que l'envolten, on hi ha bons restaurants, sobretot a Granollers.

En busca de restaurants nous i bons, i a un millor preu, m'he trobat amb lo primer, ja lo del preu és una altra història, tot i que és un preu més que raonable.

Per començar, el lloc és bonic i elegant, amb uns sofàs una mica incòmodes per dinar-hi, per culpa de la separació amb la taula, exagerada, i és que mai m'ha agradat dinar assegut en un sofà, no és pràctic.

Comencem: em porten dos llesques de pa boníssim, amb tomata i oli ja preparat, i una bossa de xurreria, petita, he flipat. He pensat, bunyols d'obsequi? No m'atrevia a obrir-la, fins que he preguntat: "Són patates xips, Sr, fetes per nosaltres". Increïble. Molt bones¡¡¡

De primer, una de les millors amanides que he menjat mai, amb formatge de cabra i mel. Boníssima, he flipat. I amb una mica de mostassa, un contrast genial.

De segon, galta de vedella sense ós, a la mostassa. La mostassa i el puré d'acompanyament eren bons, però la mostassa aquí, curiós, no es deixava veure. La galta, bona. Amb una presentació excepcional. 

Postres, el carro de les postres dels grans restaurants¡¡¡¡ He demanat pastís de formatge amb nabius, boníssim, però no supera, cap el supera, al pastís del Lola Bistró.

Un vi de la casa boníssim, ecològic, a un preu considerable (una copa gairebé 4€, jo i un més hem pagat tota l'ampolla), però molt bo. Aigua gran, cafè una mica aigualit i massa llarg, i ja està.

Hi tornaré, tot i que reconec que no és un menú barat, és un gran restaurant. El problema és que cada dia costa més menjar a tot arreu, tots els restaurants s'han apujat una barbaritat, i molts no valen res, aquest és el veritable problema. Si pagues, però hi menges bé, mai sap greu, penso jo... No com els 18€ emprats a Eivissa l'altre dia, en aquell lloc abominable, on hi hagués orxegat, collons...

Restaurant el Criticón, Graus

Restaurant el Criticón, Graus (Ribagorça aragonesa)

Agost'22

Preu: 45€

Nota: 6

Decebedor, i és que el lloc és molt bonic, però de vegades el menjar falla en aquests palaus històrics. Aquí no va ser ben bé així, però...

El lloc és l'antic palau del bisbe, o alguna cosa així, molt reformat, però amb una façana estratosfèrica, que també és hotel, a la bonica i històrica vila de Graus, una vila amb una de les places més boniques que he vist mai.

El lloc és acollidor, però és un vull i no puc. Els plats massa senzills, amb producte bo, i tots amb un preu elevat, això sí. Cuina molt senzilla, amb molt bon producte, però massa senzilla, com us ho explico...

Gambes en tempura, xipirons, amanida amb tomata de Barbastre i burrata... Tot molt suculent, a priori, però decep. Decep la presentació, decep el format, decep una mica el servei, deceben una mica els preus dels vins...

Iogurt, pastís de formatge, aigua, una ampolla de cava Segura Viudas que no estava malament, tot sigui dit (el preu dels vins i caves molt elevat).

No hi tornaré, tot i que tots els plats eren correctes, però el preu no està gens justificat i el xef no té les idees gaire clares, ho sento molt. Però vàrem menjar bé, això sí.

Restaurant K FE Sant Rafel

Restaurant St Rafel (Sant Rafel, Eivissa)

Novembre'22

Preu: 18€

Nota: 2

Espantós, horrible, i desagradable. I és que a Eivissa sempre hi tinc problemes per menjar-hi bé a un preu raonable, igual que a Andorra (allí ja hi tinc els llocs triats, hi vaig més sovint i parlen el meu idioma, tot és més fàcil).

El restaurant crida l'atenció des de fora, no és lleig, però quan hi entres, ai¡¡¡ El porten una gent oriental molts atents, com sempre, que et conviden a seure on sigui. La calor era extrema aquell dia de novembre, i ningú té l'aire ja posat, amb el que vaig seure prop de la porta d'entrada que era oberta de bat a bat. 

Menú 9,90€, més tot lo demés a part, és clar. No vaig trobar res més per allí i a més tenia una mica de pressa per dinar i continuar la feina.

Arròs no 3 delícies, ni 4... 5 delícies¡¡¡ 5 delícies¡¡¡ Bé, no les vaig saber trobar les delícies, però després de posar-hi un bon raig d'oli molt generós i sal, va millorar una mica, lo millor de l'àpat.

El tros de salmó després era per analitzar-lo amb molta atenció: a la taronja, i és cert que era de color molt ataronjat, no rosat, taronja potent, com si li hagués tocat el sol, un taronja pujat. Bé, ressec i dolent com la mare que va parir Déu, pobret. Bah, res més a dir, passo. La taronja no hi era, per cert. I ple d'espines el malparit com no havia vist mai...

Postres, un gelat amb pot de plàstic com els de la Festa Major de Cellers, de llimó. Bastant mediocre.

Aigua i una copa de verdejo, i un tallat. 

El dia va ser espantós, pel dolor d'esquena molt pronunciat, per les 5 hores de cotxe i avió, per les esperes a l'aeroport, per les visites llarguíssimes a clients, i no sé què més, tot va anar malament. Però ja ha passat, va ser un dimarts black, o com en diguin.

No hi aneu¡¡¡¡ Mai¡¡¡¡ Sense fotos, passo, les cadires tenien un Kg de merda, pobretes, pesaven 35 kg cadascuna. Eren de menjador de casa, com les d'abans, amb un bon gruix, còmodes si haguessin estat netes, al no estar-ho movies la ullera per aviam on podies quedar-te menys enganxat.

Una illa amb una atracció brutal, i molt bona gent... abans família, ara bons amics...

Carbó Restaurant, Begur

Carbó Restaurant, Begut (Baix Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 45€

Nota: 6,5

En una bonica casa d'indians al costat de l'església, està aquest interessant restaurant argentí. Varis motius fan que no obtingui el notable. 

El lloc és preciós, i com feia caloreta a finals d'octubre hem pogut dinar a la terrassa, increïble. L'amanida de primer era de molts contrastos, impossibles d'assimilar, impossibles de barrejar, crec que un error, no lligaven els diferents ingredients. Això sí, duia 4 gambes vermelles boníssimes, però les faves fredes i grosses sobraven, al meu entendre.

L'"entrama" de vedella bestial, no així tant el "vacío", tot i que no estava malament però poder massa fet. Què hi farem. 

El Viña Pomal mai falla, un edició "Centenari", molt bo.

Les postres correctes, aigua i pa. El preu, una mica car (només 3 plats).

El servei molt bé, molt agradables i servicials, i el lloc molt bonic.

Restaurant los Arcos, Altafulla

Restaurant los Arcos, Altafulla (Tarragonès)

Setembre'22

Preu: 31€

Nota: 6,5

Restaurant correcte, bonic, on hem sopat a la terrassa, en un dia molt xafogós, que ha anat de més a menys (la xafogor). El restaurant molt normalet, per anar a sopar unes tapes, on el millor ha estat la companyia, el pernil i el pa amb tomata.

De postres un gelat de préssec sorprenent de lo bo que era, i també un de mango. Millor el de préssec.

Vins a copes de gran renom, cosa que és d'agrair. Les anxoves bones però un pèl salades, i es formatge molt vulgar.

Correcte, on s'hi menja bé, però com en tants altres llocs. No sorprèn, però no està malament. 

Restaurant el Racó de Ca l'Eli, Sta Mª de Palautordera

Restaurant el Racó de Ca l'Eli, Sta Mª de Palautordera (Vallès Oriental)

Novembre'22

Preu: 20€

Nota: 6,9

No està malament, no gens. Però el tal Eli (Eliseu o Elies o Elisard, no ho recordo) no li calen àvies¡¡¡ Mare de Déu Senyor, quin espectacle d'home¡¡¡ Frases per a la història: "sóc un gran cuiner", "molts dels que se les donen de grans cuiners no en saben gaire res", "m'agradaria tastar el que fan i jutjar-los, molts caurien davant dels meus comentaris".... i ja no diguem comentaris sobre el personal, perquè ell no cuina, només assessora al cuiner i li diu com ha de fer les coses, impressionant l'ego d'aquest bon home. Tot humilitat i modèstia, una gran home...

Local correcte, una mica fosc, demodé (hi porta més de 30 anys fent de cuiner, ara de cambrer). Però segons m'ha fet saber, ell és "un molt bon cambrer, professional, que mira tots els detalls, perquè de cambrers n'hi ha de molts tipus i la majoria no valen res¡¡¡", cito textualment. Un espectacle, pim, pam, pim, pam¡¡¡

El primer, bunyols de bacallà de bossa¡¡¡ Quan li he preguntat pels bunyols, la resposta ha estat la següent: "Fem càtering per una empresa d'aquí prop, i no volen pagar un preu decent pel menú; els bunyols els tinc per a ells. Tot lo demés és casolà, res és congelat". He flipat, jo he pagat 20€¡¡¡

Bé, hi havia croquetes casolanes i no les he triat, per burro, però perquè pensava que els bunyols eren casolans també. Com sempre, en la meva línia de cagar-la últimament. L'amanida d'acompanyament molt bona.

El segon, espectacular, vedella molt melosa amb bolets i carxofes, genial, res a dir. Quan m'ha dut el plat m'ha dit, atenció al comentari que us juro que és cert: "Si és tan bona com aparenta ser-ho xalaràs, noi, avui. Segur que ho faràs, és boníssima". Brutal, aquest home, aneu-hi, si us plau¡¡¡

Postres, m'ha recomanat el pastís de formatge, i jo he demanat iogurt, a lo que m'ha dit que no havien rebut productes làctics avui. Bé, al final he agafat el que m'ha dit i era molt bo, la veritat, cremós, suau, res a dir.

Cafè molt dolent, aigua, pa de panificadora i un vi de Carinyena força bo, una copa. M'ha ofert vins de més categoria i li he dit que no. M'ha comentat que ell sempre prefereix vi bo, quan va a dinar, i que si li agrada es fot l'ampolla sencera, amb dos collons¡¡¡¡ Espectacular, vull ser com ell¡¡¡

El preu no inclou l'IVA, curiós, 16€ + IVA més cafè. Ja ho veieu...

Més comentaris: "Li he dit al cuiner que no faci servir bols escantellats, però no em fa cas". He pensat: llença'ls, collons, o canvia'ls¡¡¡ Quins pebrots, pobre noi...

Diu que el cuiner li retreu els comentaris que els hi fa als clients sobre ell, perquè els sent, i és que la cuina és oberta, cosa que fa que surti alguna olor, bona, però que l'acabis patint. També veus com cuinen en tot moment, curiós. De veritat, terrible aquest home. Ha acabat dient: "És un bon cuiner, li he ensenyat jo tot, però li falta personalitat, l'has de guiar sempre". He estat a punt de caure de la cadira enrere com als dibuixos japonesos, meravellós aquest home¡¡¡

Bé, també m'ha dit que esperava molta gent però només hi havia 4 de les 15 taules plenes. No ho sé, contrastos, aneu-hi, i no demaneu els bunyols, tot lo demés és molt bo, a un preu un pèl car.

Taverna de les Cols, Castelló d'Empúries

Taverna de les Cols, Castelló d'Empúries (Alt Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 41€

Nota: 7

Sorpresa positiva en un poble preciós. I mira que quan entres penses: "Ja l'he cagat". Doncs, no¡¡ Més que correcte aquest restaurant, que tot i que sembla una turistada, doncs guarda sorpreses agradables. Una mica car, això sí.

Per començar, el local és una mica cutre, en un edifici amb solera al ben centre medieval de Castelló. Havia d'haver estat un edifici preciós, ara ja no ho és. 

Havíem reservat (ho recomano), i vàrem escollir plats de carnívors. Primer, un pernil de bellota, massa gruixut, que no estava malament però tampoc era per llepar-se els dits, amb pa amb tomata normal. 

El segon sí, aquest sí: espectacular¡¡¡ Un súper pinxo penjat d'un ferro com si fos una forca, descomunal, amb vedella, pollastre, tossino i pebrot, tot a la brasa, i fet alhora però guardant bé les coccions. Genial¡¡¡

Amb una cocció perfecte de totes les peces.... Brutal, no era barat, però brutal.

Postres correctes, flam de coco. I el vi una gran sorpresa¡¡¡ Synera, boníssim. Era el vi de la casa, i l'únic que es podia pagar (2000 ptes gairebé), però boníssim¡¡¡

Cafè i aigua, tot correcte. Molt i molt bé. I la quantitat de carn del pinxo, més que considerable... Per tornar-hi!!! 

Hostatgeria de Roda d'Isàvena

Hostatgeria Roda d'Isàvena (Ribagorça aragonesa)

Agost'22

Preu: 47€

Nota: 7,5

Hi ha vàries coses que fan d'aquest lloc un restaurant imprescindible, sota la meva humil opinió. I és que dinar on ho feien els monjos fa 900 anys, doncs no ho pots fer cada dia. És impressionant. Hi he anat moltes vegades, i cada vegada que hi torno m'emociono com el primer cop. 

El poble és un dels meus preferits de sempre, des de que el vaig descobrir en un reportatge de "La 2" l'any 1995. La Vall d'Isàvena és un tresor, que encara avui en dia passa bastant desapercebuda per a molta gent, curiós, dominada pel gran macís del Turbón, una meravella de la natura de 2500 metres d'alçada.

Al restaurant s'hi entra des d'un dels claustres romànics més bonics del món, i és que és una delícia veure totes les columnes gravades amb tot d'esqueles dels segles XII al XV. Quina passada, únic en el món.

El restaurant és una nau gòtica, preciosa, on encara hi queda alguna pintura, i amb uns quadres de nobles aragonesos i espanyols espantosos, però és un lloc màgic, que et deixa embadalit durant tot l'àpat. Un lloc formidable. 

El menjar, doncs a pams: massa menjar, aquest és el problema. De l'amanida ja hi menjaven 4 persones, us ho ben juro, no exagero, el rull de formatge semblava una roda de carro. Tot molt bo, ben amanit, però molt exagerat tot. I la presentació, basta, no gaire bonica.

El paté bestial, de caça, sempre el demano, boníssim. Però una altra vegada passa el mateix, ració massa generosa i a més, amb 28 llesquetes de pa, impressionant. Hi menjaven 8 persones¡¡¡

Les carns, bestials, el xai de la zona i el "ternasco", dos delicatessen, amb unes guarnicions dignes de grans manduques. El vi, una meravella del celler del Coto de Hayas, una reserva especial, quina meravella i quina sorpresa tan agradable. Un celler que conec gràcies al Colom de Moià.

Les postres, correctes, molt casolanes. Cafè i aigua aragonesa, però no de l'embotelladora del Turbón.

Hi tornaré durant tota la meva vida, una i altra vegada...

Lola Bistró , Altafulla

Lola Bistró, Altafulla (Tarragonès)

Setembre'22

Preu: entre 40 i 60€

Nota: 9,5

Poder és un dels millors restaurants on hagi menjat mai a la meva vida, i us puc assegurar que en són molts, més de 1000 poder. És una de les meves passions, i crec que mai, mai, mai a la vida m'havien sorprès tant, mai¡¡¡

El lloc és molt bonic, petit, però molt acollidor (sobren les caixes de begudes prop del lavabos apilonades, però és que no hi tenen espai). La cuina és inexistent, cosa que encara dóna molt més mèrit al que surt dels fogons. Inexistent, la cuina, però sorprenents tots els plats que hi surten d'aquest reduït espai d'aquest petit bistró¡¡¡

El servei és de 10. La noia i el noi que ens varen atendre són unes persones excepcionals, no vaig preguntar els noms, em sap greu.

Són tapes, però grans, res de minúcies, no s'estan d'hòsties aquí, i són tapes excepcionals, meravelloses, brutals¡¡¡ No vaig menjar res que no fos de notable alt o excel·lent, quina passada.

Ortiguilles (una cosa molt curiosa, arrebossada, semblen meduses), navalles amb cansalada, gambes excelses, cuetes de rap arrebossades...

Especial atenció a les amanides, sobretot la de burrata. Impressionant¡¡¡ Ens varen recomanar la d'anguiles, però no... També les mandonguilles amb sèpia, que provarem la propera vegada. 

El vi, el Clua. Mara de Déu Sr aquest Terra Alta (del mateix celler que l'Il·lusió, espectacular, el que vaig provar a St Quirze Safaja). Impressionant, Clua, no oblideu aquest nom... També vàrem provar el cava Rimarts: tots dos han estat premiats aquests dies, i no m'estranya. Aquest Rimarts està a l'alçada de l'Imperial de Gramona, no exagero, que és el millor cava de tots els coneguts.

Les postres: flam de cafè, i especial menció al pastís de formatge, possiblement el millor que hagi menjat mai. No els fan ells, però m'és ben igual, me la porta ben fluixa¡¡¡ Demaneu-los, per Déu¡¡¡

El pa: un 10, un dels millors que he menjat mai, cuiden tots els detalls, d'un forn de Nulles em varen dir.

Cafès i aigua. Un dinar i un sopar que no oblidaré mai més a la meva vida. 

Prop d'Albinyana, no oblidaré mai aquest restaurant, i ja tinc ganes de tornar-hi¡¡¡ I de regal, una copa de whisky malta que havia estat en barrica de xerès, una delicatessen, i no sóc de maltes, jo...

Restaurant Lusco-Fusco, Taradell

Restaurant Lusco Fusco, Taradell (Osona)

Octubre'22

Preu: 14,90€

Nota: 5,5

Invents, els justos. No hi hauria d'haver anat, però buscant llocs nous i més econòmics, doncs això.

Arròs a la cubana, cansalada viada amb patates fregides que tossinejava una mica, per cert, un mel i mató, aigua i un vi del que bevia mon pare a casa quan jo era petit, d'aquells. El pa era dolent.

Molt bon servei. Lloc molt normal, no hi tornaré. No hi he menjat malament, però... 

Taradell és bonic, no molt bonic, però bonic. I ja està...

Restaurant Ca l'Arturo, La Pobleta de Bellveí

Restaurant Ca l'Arturo, La Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà, Lleida)

Juliol'22

Preu: 29€

Nota: 6,5

Restaurant amb molt de renom al Pallars, a la Vall Fosca, en un poblet amb molt d'encant, la veritat, i en un paratge bestial, res a envejar a l'altre Pallars ni a la Vall d'Aran. És trist que encara hi hagi gent que pensa que només un dels Pallars és bonic... a més, Pallars només n'hi ha un.

El restaurant és un històric, vingut a menys. I és que, tothom et diu: "Hi menjaràs bé, assegurat", i no n'hi ha per tant. Sí que s'hi menja bé, i és clar que sí. Però s'ha convertir en un lloc sense encant, una fàbrica en cadena amb hores convingudes, i en un veritable engreixador de tossinos. Si vols afartar-te, manduca, halar i molt, a Ca l'Arturo, això sí és ben cert. Però és un restaurant vulgar, del muntó...

Només amb els entrants obsequi de la casa (ja te'ls cobren), has dinat¡¡¡ Xolís pallarès, bull blanc, tres patés (caça, formatge i un altre de molt fi), olivotes, pa torrat, tomata, bon oli de les Garrigues... Una passada, tot molt bo. Lo millor de l'àpat.

El vi, un Costers del Segre, el més senzill de tots, servit una mica fred, correcte. Clamor du per nom.

De primer, unes favetes amb cansalada, una mica aigualides i posades en aquells bols de crema catalana espantosos, horribles. Amb una bona quantitat de faves, faltaria menys.

De segon una cua de bou, no de les millors que he menjat però correcte i poca cosa més. Melosa, amb una salseta poc contrastada, poc elaborada, això em va semblar. 

Postres: gelat de torró amb ratafia, poc dolç, sense gràcia. El tiet Pepe, un sorbet de pinya meravellós, i com el va deixar tot, doncs de Tarroia a Tarroia i tiro perquè em toca. 

El tiet tampoc va provar el segon, la girella amb guarnició, bona, però millor la de casa Gabriel de Cellers. No ho sé, tot molt destrempat aquell dia.

Cafè amb gel, aigua i pa correcte.

Dos torns, primer fins les 15h i et conviden a marxar de seguida que s'apropa l'hora, cosa que entenc. Vàrem tenir una hora i mitja per dinar, suficient...

Aviam, sempre s'hi pot tornar, però jo a l'Era del Marxant hi vaig menjar millor l'última vegada...

I és que a Salàs si menja tan bé...

Restaurant Casa Xalets, Àger

Restaurant Casa Xalets, Àger (La Noguera, Lleida)

Novembre'21

Preu: 16€

Nota: 7,5

Bonic i recomanat restaurant a la preciosa i històrica vila d'Àger, on una dona molt agradable que es diu Txus, de la plana de Lleida, us tractarà com a comtes del Pallars, com si fóssiu descendents d'Arnau Mir de Tost.

El restaurant és elegant, amb unes vistes espectaculars de tota la Vall d'Àger i de la serralada més bonica de tota Catalunya, que mostrava una petita enfarinada a partir dels 1500 m d'alçada.

Taules ben disposades, còmodes i grans, cadires confortables, tovallons dignes i molt bona lluminositat. Encantador el lloc, és el primer que crida l'atenció notablement.

El menjar, molt bé. Un trinxat de verdures de primer (que no trinxat de la Cerdanya) molt correcte, massa coliflor pel meu gust, però bo.

Xai a la brasa de segon, espectacular, d'un ramat que pastura per la vall, acollonant. 

De postres, flam sense nata, casolà, molt bo.

El vi de la casa correcte, sense res de l'altre món, sense gasosa, aigua i un tallat.

Com a nota desagradable, ens varen cobrar de tot i més que no havíem pres, però és el que té no comprovar la nota fins que no arribes a casa.

Una hora i mitja de xarrera amb la mestressa per pair el dinar, una dona molt interessant que és una immillorable amfitriona.