Restaurant Piola, Vic (Osona)
Setembre'26
Preu: 58€
Nota: 5,9
Decebedor aquest nou restaurant de Vic, que, i sense ànim de fer mal, no està a l'alçada de tot lo que hi ha a la bonica capital d'Osona. I és que de vegades, voler diferenciar-se de la competència amb una oferta innovadora, no és la solució.
Platets que no hem provat, primers molt innovadors però que no acabes d'entendre i carns que no estan a l'alçada dels preus que indiquen a la carta.
L'albergínia brasejada, curiosa, però no hem trempat. Amb tot un seguit de salses i acompanyaments que no feia més que confondre'ns... al final ja no sabíem el que estàvem menjant.
La burrata estava bé, però és clar, sempre n'esperes més.
La carn, doncs un entrecot argentí de 500 gr, que estava ple de tendrums, nervis i parts immenjables, que tot i que he de reconèixer que era una carn molt gustosa i també ben salpebrada, doncs no, massa complicat menjar-se-la.
El vi, un experiment. Ancestral o natural, rosat. No era un Lambrusco, era un producte fet amb gràcia, però que, per culpa meva, no lligava amb l'àpat (he hagut de demanar un copa de vi argentí negre que tampoc estava a l'alçada). Espantós aquest rosat, n'ha quedat a l'ampolla
No ha anat bé. La noia del servei molt i molt bé. Moltes taules buides aquell dia...
El restaurant preciós, en un antic palauet amb restes medievals a la part de baix i sostres de bigues dalt molt bonics
Amb el vi no vàrem quedar bé, Manel¡¡¡
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAgraïm que expliquis la teva experiència, encara que evidentment no compartim bona part de les conclusions que n’extreus.
ResponEliminaQue un plat no agradi, que una carn no compleixi les expectatives o que decideixis no tornar és una valoració personal absolutament legítima. El que ens sembla molt diferent és convertir una experiència puntual en afirmacions com “Tancaran aviat si no canvien les coses”, basant-se, entre altres coses, en el nombre de taules ocupades en un moment concret del servei.
Piola és un projecte que construïm cada dia amb moltíssima feina, producte, cuina i hospitalitat. I, afortunadament, la realitat del restaurant no queda definida per una única visita ni per una fotografia puntual de la sala. Són molts els clients que ens visiten, tornen i comparteixen públicament experiències extraordinàriament positives sobre la cuina, les carns, el servei, l’espai, els vins i el tracte rebut. Aquesta trajectòria i la confiança dels nostres clients són les que ens permeten valorar amb perspectiva la feina que estem fent.
Sobre l’entrecot, ens sap greu que la peça que vas rebre no estigués a l’altura de les teves expectatives. Precisament per això ens hauria agradat que ens ho haguessis comunicat durant el servei. Davant d’una incidència d’aquest tipus, hauríem pogut revisar la peça i, si corresponia, substituir-la o donar-te una solució en aquell mateix moment. És així com entenem l’hostaleria.
Acceptem la crítica, també quan és negativa, perquè forma part del nostre ofici i ens ajuda a millorar. El que no compartim és que una opinió gastronòmica es converteixi en una sentència sobre el futur d’un negoci, dels professionals que hi treballen i de tota la feina que hi ha al darrere.
Una crítica pot ser exigent, dura i fins i tot completament contrària al nostre criteri. Cap problema. Però creiem que també ha de ser responsable amb allò que afirma.
Continuarem fent el que fem cada dia: treballar, escoltar, corregir quan ens equivoquem i intentar que cada persona que entri a Piola en surti havent gaudit de l’experiència.
I el temps, els nostres clients i la nostra feina seran els que expliquin el futur de Piola.
Primer de tot, us demano disculpes, ja que el meu comentari va ser molt desafortunat (esborrat està). Sento moltíssim haver-vos ofès, ja que la meva intenció quan opino sobre restaurants és, senzillament, poder recordar tots aquells llocs on he estat i quines han estat les experiències. La nota que vaig posar va ser conseqüent amb moltes de les coses que varen passar aquell dia: primer de tot, em va sorprendre que la carta que hi havia penjada al carrer no coincidís amb la que la cambrera em va facilitar un cop a taula. Després, és cert que l'experiència no va ser positiva per cap dels dos comensals que hi havia aquell dia a la taula (hi vaig anar amb la meva dona). Només és una opinió d'una persona que, cada setmana, dina tots els dies en diferents restaurants. Mai m'ha sabut greu pagar el que em demanen, però l'únic que vull és gaudir de l'àpat, i em reafirmo que aquell dia no va ser així.
EliminaPerò és clar, el meu comentari està completament fora de lloc. No us vaig suspendre (amb això sóc un petit Marc Ribas, sense ser cuiner), perquè vaig valorar que també hi va haver coses molt bones. Per començar, el bonic local, espectacular; la noia que ens va atendre, encantadora. Crec que li vàrem deixar una bona propina, sempre ho fem. Aquest fet no va explícitament lligat a com hem menjat, tot i que hi fa molt.
Al final de l'àpat, i quan ja marxàvem, ens vàreu preguntar què tal tot, i vàrem contestar amb un bé, que no era una fal·làcia, en absolut. Perquè que a naltros no ens hagués agradat, no treia mèrit de tota la bona feina que feu. Clients n'hi ha de tot tipus, i per tots els tipus de cuina. I poder, el millor restaurant japonès del món, no agradarà a un determinat públic que no és amant d'aquesta cuina.
Fa molt anys que em dedico a tastar restaurants, i puc dir que he gaudit dels millors restaurants del món durant molt anys; lògicament sempre n'espero un mínim, i hi torno sempre quan els valoro amb un bé alt. En aquest cas no va ser així, però hi tornaré, i intentaré parlar amb la persona que ha escrit el comentari, i miraré de tenir un canvi d'impressions amb ella, si així ho desitja, tot i que entendré que no en vulgui saber res de mi. Reitero les meves disculpes perquè reconec que no vaig estar gens encertat. Si mireu el meu bloc, veureu que mai intento deixar a ningú malament, tot i que de vegades hagi viscut experiències molt negatives amb la cuina i el servei.