Restaurant Casa Juanita, Begur

Restaurant Casa Juanita, Begur (Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 50-60€

Nota: 8,5

Un clàssic que no us deixarà indiferent, gens, en un local històric, demodé, amb uns mobles una mica decadents i unes fotos curioses de peixos. Si no fos perquè s'hi menja tan bé, ningú hi entraria¡¡¡ S'ha de reservar, molt petit i impossible trobar taula. Però val molt la pena, uns peixos a la brasa meravellosos. Vaig reservar amb setmanes d'antelació, i ara tothom et truca quan s'apropa la data per comprovar si hi aniràs...

Ens porten la carta i ens diuen, "Guatin, senyors"; quan torna, ens diu: "Peixos de temporada: aquest, aquest altre, i aquest també". Per què collons hem mirat llavors? No entenia res. Això sí, en un codi QR, la carta, Mare de Déu Sr que poc preparat estic per la vida moderna... Sort que ja vaig de baixada i en 30 anys s'haurà acabat tot... quina llàstima, però això va així. Entre el canvi climàtic, la meva esquena, i el preu del gas-oil, encara sort poder fer alguna cosa d'aquestes de tant en tant, i poder-li comprar música al Jordi, a la botiga "Posa'l Disc" d'Igualada. Gran persona, en Jordi, ja tinc ganes de veure'l...no a ell, si no als seus CD's. És broma, a ell també.

 

El peix triat, un sard imperial o no imperial, no ho recordo, i aquesta és la clau del restaurant: producte fresc i ben cuinat. Com cuinen els peixos aquesta gent: a la brasa, a la papillote, d'una forma sublim. Amb les corresponents patatones i ceba, triga en arribar però quan arriba, és una festa. He de dir que la textura del sard és molt peculiar, i que no hi estava gens acostumat. De gust és molt bo, però quan el talles, és com si intentessis tallar una peça de goma, molt densa, que fa llenegar el ganivet al pitjar-hi sobre, curiós, de veritat. No és un anfós, no és un rap, no és un llobarro, no sabria dir com collons és la textura d'aquest peix, que era bonic, bé, estava mort, però la presentació era tot sencer (el cap a mi sempre m'hi sobra, però). 

Per cert, l'amanida de pop de primer, celestial, boníssima. Quin contrast més bo, de veritat, que bona.

Postres bones, una crema catalana, crec, però tampoc ho recordo del tot.

Cava recomanat per ells, que no recordo el nom però sí ens va agradar, i molt (0 contingut a l'ampolla després de l'àpat). 

El servei ens va impressionar, aquell noi ens va donar una lliçó sobre cada peix que havien pescat i que estava allí preparat per cuinar, explicant-nos tots els detalls de cadascun... brutal la classe magistral que ens va fer aquell xicot, i molt agradable.

Si aneu a Begur, s'hi ha d'anar, és una visita obligatòria. Alguns comensals comentaven lo difícil que és trobar-hi taula, i no m'estranya perquè és un restaurant amb poder 8 o 9 taules, molt allargassat, i estret, on la cuina la tens al mig del menjador i veus com hi cuinen. Natres, a l'última de les taules, just quan acaba el restaurant, poder una de les millors, la veritat sigui dita.