dijous, 20 d’octubre del 2022

Lola Bistró , Altafulla

Lola Bistró, Altafulla (Tarragonès)

Setembre'22
Preu: entre 40 i 60€
Nota: 9,5

Poder és un dels millors restaurants on hagi menjat mai a la meva vida, i us puc assegurar que en són molts, més de 1000 poder. És una de les meves passions, i crec que mai, mai, mai a la vida m'havien sorprès tant, mai¡¡¡

El lloc és molt bonic, petit, però molt acollidor (sobren les caixes de begudes prop del lavabos apilonades, però és que no hi tenen espai). La cuina és inexistent, cosa que encara dóna molt més mèrit al que surt dels fogons. Inexistent, la cuina, però sorprenents tots els plats que hi surten d'aquest reduït espai d'aquest petit bistró¡¡¡

El servei és de 10. La noia i el noi que ens varen atendre són unes persones excepcionals, no vaig preguntar els noms, em sap greu.

Són tapes, però grans, res de minúcies, no s'estan d'hòsties aquí, i són tapes excepcionals, meravelloses, brutals¡¡¡ No vaig menjar res que no fos de notable alt o excel·lent, quina passada.

Ortiguilles (una cosa molt curiosa, arrebossada, semblen meduses), navalles amb cansalada, gambes excelses, cuetes de rap arrebossades...

Especial atenció a les amanides, sobretot la de burrata. Impressionant¡¡¡ Ens varen recomanar la d'anguiles, però no... També les mandonguilles amb sèpia, que provarem la propera vegada. 

El vi, el Clua. Mara de Déu Sr aquest Terra Alta (del mateix celler que l'Il·lusió, espectacular, el que vaig provar a St Quirze Safaja). Impressionant, Clua, no oblideu aquest nom... També vàrem provar el cava Rimarts: tots dos han estat premiats aquests dies, i no m'estranya. Aquest Rimarts està a l'alçada de l'Imperial de Gramona, no exagero, que és el millor cava de tots els coneguts.

Les postres: flam de cafè, i especial menció al pastís de formatge, possiblement el millor que hagi menjat mai. No els fan ells, però m'és ben igual, me la porta ben fluixa¡¡¡ Demaneu-los, per Déu¡¡¡

El pa: un 10, un dels millors que he menjat mai, cuiden tots els detalls, d'un forn de Nulles em varen dir.

Cafès i aigua. Un dinar i un sopar que no oblidaré mai més a la meva vida. 

Prop d'Albinyana, no oblidaré mai aquest restaurant, i ja tinc ganes de tornar-hi¡¡¡ I de regal, una copa de whisky malta que havia estat en barrica de xerès, una delicatessen, i no sóc de maltes, jo...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada