Hostatgeria de Roda d'Isàvena

Hostatgeria Roda d'Isàvena (Ribagorça aragonesa)

Agost'22

Preu: 47€

Nota: 7,5

Hi ha vàries coses que fan d'aquest lloc un restaurant imprescindible, sota la meva humil opinió. I és que dinar on ho feien els monjos fa 900 anys, doncs no ho pots fer cada dia. És impressionant. Hi he anat moltes vegades, i cada vegada que hi torno m'emociono com el primer cop. 

El poble és un dels meus preferits de sempre, des de que el vaig descobrir en un reportatge de "La 2" l'any 1995. La Vall d'Isàvena és un tresor, que encara avui en dia passa bastant desapercebuda per a molta gent, curiós, dominada pel gran macís del Turbón, una meravella de la natura de 2500 metres d'alçada.

Al restaurant s'hi entra des d'un dels claustres romànics més bonics del món, i és que és una delícia veure totes les columnes gravades amb tot d'esqueles dels segles XII al XV. Quina passada, únic en el món.

El restaurant és una nau gòtica, preciosa, on encara hi queda alguna pintura, i amb uns quadres de nobles aragonesos i espanyols espantosos, però és un lloc màgic, que et deixa embadalit durant tot l'àpat. Un lloc formidable. 

El menjar, doncs a pams: massa menjar, aquest és el problema. De l'amanida ja hi menjaven 4 persones, us ho ben juro, no exagero, el rull de formatge semblava una roda de carro. Tot molt bo, ben amanit, però molt exagerat tot. I la presentació, basta, no gaire bonica.

El paté bestial, de caça, sempre el demano, boníssim. Però una altra vegada passa el mateix, ració massa generosa i a més, amb 28 llesquetes de pa, impressionant. Hi menjaven 8 persones¡¡¡

Les carns, bestials, el xai de la zona i el "ternasco", dos delicatessen, amb unes guarnicions dignes de grans manduques. El vi, una meravella del celler del Coto de Hayas, una reserva especial, quina meravella i quina sorpresa tan agradable. Un celler que conec gràcies al Colom de Moià.

Les postres, correctes, molt casolanes. Cafè i aigua aragonesa, però no de l'embotelladora del Turbón.

Hi tornaré durant tota la meva vida, una i altra vegada...