Restaurant Ca l'Arturo, La Pobleta de Bellveí

Restaurant Ca l'Arturo, La Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà, Lleida)

Juliol'22

Preu: 29€

Nota: 6,5

Restaurant amb molt de renom al Pallars, a la Vall Fosca, en un poblet amb molt d'encant, la veritat, i en un paratge bestial, res a envejar a l'altre Pallars ni a la Vall d'Aran. És trist que encara hi hagi gent que pensa que només un dels Pallars és bonic... a més, Pallars només n'hi ha un.

El restaurant és un històric, vingut a menys. I és que, tothom et diu: "Hi menjaràs bé, assegurat", i no n'hi ha per tant. Sí que s'hi menja bé, i és clar que sí. Però s'ha convertir en un lloc sense encant, una fàbrica en cadena amb hores convingudes, i en un veritable engreixador de tossinos. Si vols afartar-te, manduca, halar i molt, a Ca l'Arturo, això sí és ben cert. Però és un restaurant vulgar, del muntó...

Només amb els entrants obsequi de la casa (ja te'ls cobren), has dinat¡¡¡ Xolís pallarès, bull blanc, tres patés (caça, formatge i un altre de molt fi), olivotes, pa torrat, tomata, bon oli de les Garrigues... Una passada, tot molt bo. Lo millor de l'àpat.

El vi, un Costers del Segre, el més senzill de tots, servit una mica fred, correcte. Clamor du per nom.

De primer, unes favetes amb cansalada, una mica aigualides i posades en aquells bols de crema catalana espantosos, horribles. Amb una bona quantitat de faves, faltaria menys.

De segon una cua de bou, no de les millors que he menjat però correcte i poca cosa més. Melosa, amb una salseta poc contrastada, poc elaborada, això em va semblar. 

Postres: gelat de torró amb ratafia, poc dolç, sense gràcia. El tiet Pepe, un sorbet de pinya meravellós, i com el va deixar tot, doncs de Tarroia a Tarroia i tiro perquè em toca. 

El tiet tampoc va provar el segon, la girella amb guarnició, bona, però millor la de casa Gabriel de Cellers. No ho sé, tot molt destrempat aquell dia.

Cafè amb gel, aigua i pa correcte.

Dos torns, primer fins les 15h i et conviden a marxar de seguida que s'apropa l'hora, cosa que entenc. Vàrem tenir una hora i mitja per dinar, suficient...

Aviam, sempre s'hi pot tornar, però jo a l'Era del Marxant hi vaig menjar millor l'última vegada...

I és que a Salàs si menja tan bé...