Restaurant Pont de Pedra, Girona

Restaurant Pont de Pedra, Girona (Gironès)

Novembre'22

Preu: 17,50€

Nota: 6,7

Bon restaurant a Girona, molt prop del riu Onyar, de l'ajuntament i en ple casc antic, pel que no donaries ni un duro... Però s'hi menja bé, en un lloc amb una senzillesa extrema, amb un bon servei (una mica lleig, això sí, amb el sistema de sofà i cadires). 

De primer, una escudella boníssima amb 2 trossets de pilota. Galets petits.

De segon, escalopa de pollastre cruixent i ben fregida, amb patates. Molt bona, de veritat, com els nens petits, però que bona, per Déu. 

Postres, un iogurt de la Fageda, tot i que tenien tot un seguit de postres casolanes. El vi, un Synera negre, molt correcte, que ja havia tastat i que el Joan Sant i jo ens hem fotut sencer

Cafè, pa de panificadora i aigua. Correctíssim, no cal que us gasteu massa calers i hi menjareu molt bé, per sortir del pas.

Restaurant Síbar, Manresa

Restaurant Síbar, Manresa (Bages)

Novembre'22

Preu: 40€

Nota: 6

El Síbar sempre ha estat un dels meus restaurant preferits a Manresa, però crec sincerament que ha anat a menys. I m'ho havia passat molt bé menjant aquí, havent-hi anat bastant durant un temps, tot i tenir un preu mitjà (no hi ha menú, carta) una mica elevat. És el primer restaurant que em va permetre demanar vi a copes, o pagar pel que prenia (mitges ampolles), cosa que em va agradar moltíssim en el seu moment, fa 15 anys, quan el vaig descobrir per primera vegada.

Ahir, amb na Núria i n'Anna vàrem gaudir primer del gran concert de la Clara Renom Vilardell i n'Alba al Kursaal, per passar a anar-hi a dinar després. Ens varen reservar la millor taula del restaurant, la que dona a la vidriera de dalt. 

Amanides, un trinxat amb fredolics bo, acompanyat de pa, aigua i un cava meravellós, el Sr Gramona. El meu segon, molt fluix, un llobarro a la donostiarra que no va assolir les expectatives desitjades, una llàstima (els alls ni s'hi notaven, ja que semblava que havien estat posats sobre i al final, i no els havien fregit com Déu mana). 

I les postres, poca varietat, una llàstima. Molt de xocolata, gelats i sorbets, i poca cosa més. La tattine se'ls hi havia acabat, detalls importants que per a mi són errors. Cafè correcte i poca cosa més.

Continua tenint aquells plats que el varen fer gran (tallates, tempura, amanides), però crec que ja no és el que era. La carta de vins, bona, amb preus no massa inflats.

Aneu-hi, hi menjareu bé segons el que demaneu. Agafeu els clàssics i en sortireu bé (pop, tallates de tonyina o vedella a la mostassa, amanides, tempura, etc).

Restaurant el Rebost de la Torre, Sallent

Restaurant el Rebost de la Torre, Sallent (Bages)

Gener'23

Preu: 16€

Nota: 6,75

Agradable aquest restaurant, sorpresa positiva, amb força cosa bones. I és que l'aventura de trobar restaurants on el preu sigui més assequible, està costant i molt (menjant-hi bé, és clar; haver-n'hi, n'hi ha, de dolents i a un preu baix) 

Bé, el lloc és preciós, m'ha recordat a Can Xarina, però més pobre. El menjador és semblant, i n'hi ha dos d'iguals, en el que devien ser les quadres o on hi guardaven els animals, un celler de pedra molt bonic, allargassat i força gran. No m'ho esperava, ja que la masia, des de fora, no convida a entrar-hi, però acostuma a passar. 

El servei molt correcte, i el menú amb poques possibilitats, però bé.

De primer llenties, on no hi faltaven cap de costella, un xoriço picant, patates i alguna cosa més, boníssimes.

De segon secret a la brasa, normalet. 

El iogurt, obligat: a la Torre s'hi fan iogurts principalment, és el restaurant de la masia i de la marca de iogurts "la Torre". Molt bo el iogurt.

El vi correcte, de bota. Aigua i un cafè.

Com a curiositat, el ticket me'l van donar amb el preu antic, uns 14€; avui, dia 2 de gener ja n'he pagat 16€. Tot no para d'apujar-se.

Hi tornaré

Restaurant el Racó de l'Esportiu, Llinars del Vallès

Restaurant el Racó de l'Esportiu, Llinars del Vallès (Oriental)

Gener'23

Preu: 17,90€

Nota: 5,5

Buscant coses més econòmiques em trobo amb llocs tristos, gastronòmicament parlant, on la mediocritat predomina per damunt de totes les coses, a pams.

Espinacs amb poc pernil, i un allet no gaire fregit, semblava bullit. Bé, res a dir.

Hamburguesa al punt, m'han dit; punt el que li haurien donat al cambrer si se l'hagués tirat al cap, Déu meu. Amb patates congelades i un pebrotets d'aquells petitons. 

El iogurt boníssim, les coses com són. 

El vi era per denunciar al celler, a l'enòleg i al mateix restaurant, no tenen dignitat o què? L'aigua boníssima. El tallat, no m'he atrevit a demanar cafè, correcte.

El lloc és molt agradable, al costat del poliesportiu de Llinars (en forma part), amb tovallons com Déu mana i estovalles, taules bastant juntes però acceptables, i un servei atent, però una mica xafarder (criticaven els comensals d'una de les taules perquè volien pagar només lo just i posaven pegues als extres). A mi m'han cobrat l'aigua, increïble. Però no és un lloc gens desagradable, és així, i molt tranquil (no estava ple ni de conya, no m'estranya)

No hi tornaré més, ja pagaré els 20€ i escaig de rigor i posaré diners de la meva butxaca però menjaré com Déu mana. M'he fotut de mala llet quan he sortit d'allí.

No cal que hi aneu.

Restaurant Nomad, Vic

Restaurant Nomad, Vic (Osona)

Novembre'22

Preu: 26€ Sopar divendres

Nota: 7

Notable aquest restaurant de Vic que m'ha sorprès, i és que ja feia temps que volia tastar-lo. Coincidint que hem anat a la inauguració de Ca l'U, que ara passa a tenir un nou cuiner amb el seu equip, un moianès de Castellterçol, després de la presentació en societat on no hem engrapat res de res perquè el jovent de 40 anys es tiraven com piranyes quan oloren la carn, hem anat a sopar a la plaça de places. I després diuen de la gent gran, jo he vist passar 36 delicatessen però no n'he tastat només que una o dues.

El restaurant és curiós, no deixa indiferent la seva decoració peculiar, sobre tot a nivell de mobiliari, cadires i taules, moltes de diferents i còmodes, però una mica brutes, la veritat.

El servei és amabilíssim, i la carta molt interessant: des de tapes a plats i d'altres coses que us agradaran. El vi que ens han recomanat ha estat el de la casa, un Baldomar de Costers del Segre, molt correcte.

Els formatges, amb la corresponent fusta, impressionants, amb codonyat i una mica de pa de coca. El de cabra, el cremós tipus Gorgonzola , genials. I els altres molt interessants, ha valgut la pena demanar-los.

Albergínia amb mel i hummus, carall, que bona. I unes vieires amb cansalada (bastant salada), poder el més fluix dels tres.

Postres: una coca de formatge boníssima, i unes profiteroles de crema amb xocolata, correctes.

Tallat descafeinat i aigua. Tot molt correcte. 

El menú val 17€, hi aniré un dia a provar-lo, ja que fa bona cara. 

Bar de Vins Devici, Vic

Bar de Vins Devici, Vic (Osona)

Desembre'22

Preu: 50€ / Menú diari: 28€

Nota: 9

HAN TANCAT¡¡¡

El 10 no el té per dos motius: les taules tan juntes (Covid assegurat) i les postres, que no varen ser perfectes (unes sí, les altres no).

I és que aquest restaurant al centre de Vic (C/ Nou) que jo mai havia vist (només fa quatre anys que és obert¡¡¡), doncs això, que no entenc com mai hi havia anat, he flipat, impressionant¡¡¡

Primer de tot, preciós, i no havíem reservat taula pel Mercat Medieval de Vic¡¡¡ 380.000 persones a Vic, però el restaurant no s'ha emplenat ni de conya¡¡¡ Increïble. I és que, el sommelier ja m'ho ha dit: "El carrer Nou a Vic no existeix", al igual que el carrer St Antoni (en Miquel de la Martulina sempre m'ho deia també)

Menció especial al cava o vi blanc o cap de les dos coses: vi natural se n'ha de dir: "Mèdol" selecció brut, un vi que de vegades et recordava a un vi "tèrbol" gallec, de vegades a un cervesa làmbica, de vegades fins i tot a un cava... Em va entusiasmar. 

Les tapes (són tapes, sí), excepcionals: pop, bunyols, un formatge tou de til·lers, vieires amb cansalada, pernil ibèric.... tot sublim i amb una presentació excelsa. Tapes generoses, com les del Lola Bistró.

Les postres és on varen fallar una mica, tot i que el pastís de formatge blau era boníssim, molt suau, curiós. El xuixo amb una crosta un pèl dura, massa gruixuda, la crema era bona.

Cafè, aigua i un local meravellós que ja fa 4 anys que funcional i que jo no havia trepitjat mai, increïble. Llàstima de la mala disposició de les taules, perquè el local és fantàstic, en una  casa vella que encara conserva els sostres de bigues de fusta, amb unes parets que s'han convertit en una gran exposició de tots els caldos que allí s'hi remenen (vins, principalment).

Hi tornarem¡

Menú diari: 3 tapes que no pots triar, i un segon que tries d'entre dos; també les postres a triar entre dos. Beure i cafè tot a part, cosa que el fa encarir una mica massa.

Les fotos corresponen a plats de carta i de menú. 

Restaurant Diferent, Begur

Restaurant Diferent, Begur (Baix Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: menú cap de setmana 36€ (més begudes)

Nota: 9,7

Frega la perfecció, i no perquè sigui un restaurant diferent, però és una restaurant que poder algun dia tindrà estreles i ja no hi podrem anar a dinar, o sigui, que aneu-hi ara, que els preus són "normals". M'ha recordat en algunes coses a l'Hispània, amb les estovalles i els tovallons de fil¡¡¡ Bonic, tot ben cuidat, i amb un servei excepcional.

Pot ser ho sigui una mica de diferent, en quan al servei si més no, molt atent i participatiu, sense fer-se pesat. Dos joves que es varen presentar amb el seu nom, curiós, i que treballen en un restaurant preciós, molt bonic, com tot el poble de Begur. 

Taules ben disposades, estovalles i tovallons fabulosos, i un local meravellós, ben decorat i tot de color blanc, en una casa antiga del centre de Begur. Quina meravella de lloc, tot perfecte.

El menjar? Impressionant¡¡¡ Aquest restaurant i el Lola Bistró d'Altafulla haurien de guanyar premis a mansalva. Primer un aperitiu que constava de tres petits tastos, meravellosos tots tres, impressionant.

Les gambes de Palamòs (amb un recàrrec al menú de 10€) i la truita amb ceps i gambetes, per flipar, molt bo tot.

De segon, un suquet de rajada que era sublim, i un turbot al forn amb patates, per llepar-se els dits.

Les postres: un espectacle. La crema catalana a la seva manera, amb gelat fet d'un vi dolç espectacular que es diu "Essència de Gerisena" (Empordà), i amb trossos de pa de pessic, bestial. Brutal¡¡¡ Un dels postres de la meva vida¡¡¡

Petits fours, un cafè boníssim, aigua i el cava d'Alella, meravellós, com el que duia el meu germà per Nadal fa molts anys que li regalaven a la panera (com no estava fred, ens han dut unes copes d'obsequi d'un cava meravellós, del que no recordo el nom. Tot un detall...)

En Dani, un dels cambrers, gran professional, ens va ensenyar tot el restaurant i ens va fer un petit curs sobre com s'havien elaborat les meves postres, un encant de persona. 

Els hi desitjo molta sort, se la mereixen, i si la gent pot anar fent, la tindran. 

I és que, la gent el primer que retalla quan les coses van a pitjor són els àpats i les sortides a pobles tan bonics com Begur. Esperem puguem anar fent, i que no ens acabin d'escanyar.