Novembre'22
Preu: 40€
Nota: 6
El Síbar sempre ha estat un dels meus restaurant preferits a Manresa, però crec sincerament que ha anat a menys. I m'ho havia passat molt bé menjant aquí, havent-hi anat bastant durant un temps, tot i tenir un preu mitjà (no hi ha menú, carta) una mica elevat. És el primer restaurant que em va permetre demanar vi a copes, o pagar pel que prenia (mitges ampolles), cosa que em va agradar moltíssim en el seu moment, fa 15 anys, quan el vaig descobrir per primera vegada.
Ahir, amb na Núria i n'Anna vàrem gaudir primer del gran concert de la Clara Renom Vilardell i n'Alba al Kursaal, per passar a anar-hi a dinar després. Ens varen reservar la millor taula del restaurant, la que dona a la vidriera de dalt.
Amanides, un trinxat amb fredolics bo, acompanyat de pa, aigua i un cava meravellós, el Sr Gramona. El meu segon, molt fluix, un llobarro a la donostiarra que no va assolir les expectatives desitjades, una llàstima (els alls ni s'hi notaven, ja que semblava que havien estat posats sobre i al final, i no els havien fregit com Déu mana).
I les postres, poca varietat, una llàstima. Molt de xocolata, gelats i sorbets, i poca cosa més. La tattine se'ls hi havia acabat, detalls importants que per a mi són errors. Cafè correcte i poca cosa més.
Continua tenint aquells plats que el varen fer gran (tallates, tempura, amanides), però crec que ja no és el que era. La carta de vins, bona, amb preus no massa inflats.
Aneu-hi, hi menjareu bé segons el que demaneu. Agafeu els clàssics i en sortireu bé (pop, tallates de tonyina o vedella a la mostassa, amanides, tempura, etc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada