Restaurant Ospi, Sallent (Bages, BCN) 15/11/16
Preu: 12€
Puntuació: 5
Preu: 12€
Puntuació: 5
Avui he dinat a Sallent, al restaurant Ospi. Quan he vist tota aquella paret plena de fotos amb el cuiner, he pensat: bona senyal. Jugadors de futbol (destacava el sr Messi), cuineres amb estrella (la sra Hofmann, DEP), i d'altres personatges de diferents àmbits. A la paret de l'altra banda, tot de premis, molts atorgats per entitats i mitjans de França. Un restaurant bonic, tot i que el menjador que a mi m'ha tocat, molt petit i massa ben aprofitat.
El menú, amb 5 o 6 primers i segons.
Comencem: la cadira era de disseny (Kartel, crec), incomodíssima; el vi blanc, he optat x beure aigua; els cigrons amb espinacs de primer, bé: eren completament negats, amb un tros de cansalada a sobre que impedia maniobrar en el plat de reduïdes dimensions. Al final, part d'aquell caldo ha acabat a l'esquerra del meu flabiol, traspassant és clar el tovalló de paper que m'havien posat (imperdonable), tacant també part de la camisa. Un plat bastant insípid que he decidit no acabar-me; i el segon? Nyam, nyam!!! Lluç a la Donostiarra. No, no, i no!!! Ho sento. El peix no era fresc, sec, costava d'empassar, i els allets fregits i les verdures d'acompanyament tampoc estaven a l'alçada. Part del peix ha quedat, no he tingut collons a acabar-me'l...
Les postres boníssimes. Un grec amb melmelada de maduixa boníssim. El cafè, passable.
Decepció, desànim, tristor, i la sensació de que, poder, m'he tornat massa crític. Però és que, hi ha llocs que ho fan tan i tan bé...
El menú, amb 5 o 6 primers i segons.
Comencem: la cadira era de disseny (Kartel, crec), incomodíssima; el vi blanc, he optat x beure aigua; els cigrons amb espinacs de primer, bé: eren completament negats, amb un tros de cansalada a sobre que impedia maniobrar en el plat de reduïdes dimensions. Al final, part d'aquell caldo ha acabat a l'esquerra del meu flabiol, traspassant és clar el tovalló de paper que m'havien posat (imperdonable), tacant també part de la camisa. Un plat bastant insípid que he decidit no acabar-me; i el segon? Nyam, nyam!!! Lluç a la Donostiarra. No, no, i no!!! Ho sento. El peix no era fresc, sec, costava d'empassar, i els allets fregits i les verdures d'acompanyament tampoc estaven a l'alçada. Part del peix ha quedat, no he tingut collons a acabar-me'l...
Les postres boníssimes. Un grec amb melmelada de maduixa boníssim. El cafè, passable.
Decepció, desànim, tristor, i la sensació de que, poder, m'he tornat massa crític. Però és que, hi ha llocs que ho fan tan i tan bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada