Restaurant La Nonna Jovita, Taradell

Restaurant La Nonna Jovita, Taradell (Osona)

Novembre'22

Preu: 18,50€

Nota: 8,5 (i pujant) 

Bon restaurant a Osona on hi tornaré moltes vegades. M'ha sorprès i molt amb la presentació dels plats. A pams:

El restaurant no és res de l'altre món, molt senzill, amb taules molt ben disposades (això m'ha agradat molt), cadires un pèl incòmodes (massa rígides) i tovallons de paper dels que no es trenquen.

El servei (l'amo i una noia d'ulleres) molt atent. 

De primer mongeta i patata... Sí, sí. No m'he tornat boig¡¡¡¡ He de dir que l'originalitat d'aquest plat, tota la del món, era per posar-li un 10. Amb un sofregit d'allets que li donava un gust brutal, i un parell de talls de cansalada clavats sobre la patata, molt prims i ben fregits, amb allets torrats per allí en mig. M'ha semblat la millor mongeta i patata que he menjat mai¡¡¡ I no les tenia totes, però és que vull fer bondat.

De segon, botifarra esparracada, un parell, blanca i negra, però d'esparracada res. Tallada a trossets petits, acompanyada d'una escarxofa a la brasa, patates petites i uns bolets boníssims (llenega negra, crec) amb una reducció d'Oporto, boníssim tot. 

Postres, una mouse de mató deliciosa, sublim.

El vi, fluixet, de Tàrrega, curiós, on vaig estar ahir. Cafè deliciós (últimament els cafès estan sent boníssims), pa de panificadora i aigua gran.

Han pecat un mica amb la temperatura dels plats, que no han sortit del tot calents (sí estaven perfectes per menjar-los, però sense despistar-te, anant per feina). Li he comentat a l'amo quan marxava. 

Febrer'23: corregit!! 

Hi havia un grup de padrines, d'entre 70 i 80 anys, que celebraven no sé què... Una d'elles ha dit que havia de donar una notícia, i una altra ha contestat: "Estàs embarassada". Vinga riure totes, i jo¡¡¡ 

Hi tornaré segur, i és que a Taradell, últimament, des de que varen tancar el Terra Endins original, no s'hi menja tan bé en lloc.

Restaurant Taverna d'En Mingo, St Celoni

Restaurant Taverna d'en Mingo, St Celoni (Vallès Oriental)

Novembre'22

Preu: 17,20€

Nota: 7,3

Una Xandri (no de St Cugat, de Gironella) m'havia fet saber de l'existència d'aquest petit restaurant a St Celoni, i com estic en període de nous descobriments, doncs cap allí que he anat¡¡¡

El restaurant és petit, acollidor, però una mica claustrofòbic, i aquesta sensació suposo que s'ha vist aguditzada pel fet que, tot i que havia reservat taula, no la tenien quan jo he arribat, totes eren plenes (les poques taules que hi ha, totes molt juntetes, estan ubicades de manera que pots escoltar les converses dels altres comensals, en un sistema de sofà-cadira, tan de moda últimament al Vallès, allí on vaig a parar). Total, que la noia, trempada ella, n'ha agafat una de fora la terrassa, i amb un parell d'ovaris l'ha col·locat allí, en un forat que quedava, prop de la barra i de la vinoteca¡¡¡ He flipat, i m'ha dit: "Aquí estaràs molt bé". Boníssim¡¡¡¡ Sí que n'he estat de bé, força bé, però el noi que tenia a la taula del costat, estava a 5 cm¡¡¡ Li notava les pulsacions del cor, les escoltava, una persona molt tranquil·la, 65 pulsacions per minut...

Bé, una anècdota més en un dia preciós, on he travessat el Montseny per poder arribar a la zona del Baix Montseny, per fer menys km's (Moià és just a l'altra banda de Sta Mª de Palautordera i el Montseny ara està preciós).

De primer, albergínia amb verdures i bolets, gratinada amb formatge, molt bona. Acompanyada d'una amanida que, sincerament, hi sobrava¡¡¡ Semblava un conill, menjant, Mare de Déu Sr, quan de verd¡¡¡

De segon, mandonguilles amb bolets i una salseta ben bona, no com les de mamà (insuperables) però molt bones, res a dir.

El iogurt amb gerds, a Fe de Déu que era casolà, molt bo. Una copa de vi de la casa correcte, un pa de panificadora i aigua gran.

Un preu assequible, tot i que continuo sense cobrir. Per tornar-hi. Gràcies, Xandri. I és que em varen tancar l'Aroma l'any passat, i en Santi va morir ja fa molts anys, amb el que m'havia quedat un buit molt gran, a St Celoni...

Restaurant Casa Juanita, Begur

Restaurant Casa Juanita, Begur (Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 50-60€

Nota: 8,5

Un clàssic que no us deixarà indiferent, gens, en un local històric, demodé, amb uns mobles una mica decadents i unes fotos curioses de peixos. Si no fos perquè s'hi menja tan bé, ningú hi entraria¡¡¡ S'ha de reservar, molt petit i impossible trobar taula. Però val molt la pena, uns peixos a la brasa meravellosos. Vaig reservar amb setmanes d'antelació, i ara tothom et truca quan s'apropa la data per comprovar si hi aniràs...

Ens porten la carta i ens diuen, "Guatin, senyors"; quan torna, ens diu: "Peixos de temporada: aquest, aquest altre, i aquest també". Per què collons hem mirat llavors? No entenia res. Això sí, en un codi QR, la carta, Mare de Déu Sr que poc preparat estic per la vida moderna... Sort que ja vaig de baixada i en 30 anys s'haurà acabat tot... quina llàstima, però això va així. Entre el canvi climàtic, la meva esquena, i el preu del gas-oil, encara sort poder fer alguna cosa d'aquestes de tant en tant, i poder-li comprar música al Jordi, a la botiga "Posa'l Disc" d'Igualada. Gran persona, en Jordi, ja tinc ganes de veure'l...no a ell, si no als seus CD's. És broma, a ell també.

 

El peix triat, un sard imperial o no imperial, no ho recordo, i aquesta és la clau del restaurant: producte fresc i ben cuinat. Com cuinen els peixos aquesta gent: a la brasa, a la papillote, d'una forma sublim. Amb les corresponents patatones i ceba, triga en arribar però quan arriba, és una festa. He de dir que la textura del sard és molt peculiar, i que no hi estava gens acostumat. De gust és molt bo, però quan el talles, és com si intentessis tallar una peça de goma, molt densa, que fa llenegar el ganivet al pitjar-hi sobre, curiós, de veritat. No és un anfós, no és un rap, no és un llobarro, no sabria dir com collons és la textura d'aquest peix, que era bonic, bé, estava mort, però la presentació era tot sencer (el cap a mi sempre m'hi sobra, però). 

Per cert, l'amanida de pop de primer, celestial, boníssima. Quin contrast més bo, de veritat, que bona.

Postres bones, una crema catalana, crec, però tampoc ho recordo del tot.

Cava recomanat per ells, que no recordo el nom però sí ens va agradar, i molt (0 contingut a l'ampolla després de l'àpat). 

El servei ens va impressionar, aquell noi ens va donar una lliçó sobre cada peix que havien pescat i que estava allí preparat per cuinar, explicant-nos tots els detalls de cadascun... brutal la classe magistral que ens va fer aquell xicot, i molt agradable.

Si aneu a Begur, s'hi ha d'anar, és una visita obligatòria. Alguns comensals comentaven lo difícil que és trobar-hi taula, i no m'estranya perquè és un restaurant amb poder 8 o 9 taules, molt allargassat, i estret, on la cuina la tens al mig del menjador i veus com hi cuinen. Natres, a l'última de les taules, just quan acaba el restaurant, poder una de les millors, la veritat sigui dita. 

Restaurant Sant Joan, Llerona

Restaurant St Joan, Llerona (Les Franqueses, Vallès Oriental)

Novembre'22

Preu: 27€

Nota: 8,5

Boníssim aquest restaurant de Llerona (LFV), al costat del meravellós ajuntament de Les Franqueses. No hi havia dinat mai en aquesta vila, però sí a tots els pobles que l'envolten, on hi ha bons restaurants, sobretot a Granollers.

En busca de restaurants nous i bons, i a un millor preu, m'he trobat amb lo primer, ja lo del preu és una altra història, tot i que és un preu més que raonable.

Per començar, el lloc és bonic i elegant, amb uns sofàs una mica incòmodes per dinar-hi, per culpa de la separació amb la taula, exagerada, i és que mai m'ha agradat dinar assegut en un sofà, no és pràctic.

Comencem: em porten dos llesques de pa boníssim, amb tomata i oli ja preparat, i una bossa de xurreria, petita, he flipat. He pensat, bunyols d'obsequi? No m'atrevia a obrir-la, fins que he preguntat: "Són patates xips, Sr, fetes per nosaltres". Increïble. Molt bones¡¡¡

De primer, una de les millors amanides que he menjat mai, amb formatge de cabra i mel. Boníssima, he flipat. I amb una mica de mostassa, un contrast genial.

De segon, galta de vedella sense ós, a la mostassa. La mostassa i el puré d'acompanyament eren bons, però la mostassa aquí, curiós, no es deixava veure. La galta, bona. Amb una presentació excepcional. 

Postres, el carro de les postres dels grans restaurants¡¡¡¡ He demanat pastís de formatge amb nabius, boníssim, però no supera, cap el supera, al pastís del Lola Bistró.

Un vi de la casa boníssim, ecològic, a un preu considerable (una copa gairebé 4€, jo i un més hem pagat tota l'ampolla), però molt bo. Aigua gran, cafè una mica aigualit i massa llarg, i ja està.

Hi tornaré, tot i que reconec que no és un menú barat, és un gran restaurant. El problema és que cada dia costa més menjar a tot arreu, tots els restaurants s'han apujat una barbaritat, i molts no valen res, aquest és el veritable problema. Si pagues, però hi menges bé, mai sap greu, penso jo... No com els 18€ emprats a Eivissa l'altre dia, en aquell lloc abominable, on hi hagués orxegat, collons...

Restaurant el Criticón, Graus

Restaurant el Criticón, Graus (Ribagorça aragonesa)

Agost'22

Preu: 45€

Nota: 6

Decebedor, i és que el lloc és molt bonic, però de vegades el menjar falla en aquests palaus històrics. Aquí no va ser ben bé així, però...

El lloc és l'antic palau del bisbe, o alguna cosa així, molt reformat, però amb una façana estratosfèrica, que també és hotel, a la bonica i històrica vila de Graus, una vila amb una de les places més boniques que he vist mai.

El lloc és acollidor, però és un vull i no puc. Els plats massa senzills, amb producte bo, i tots amb un preu elevat, això sí. Cuina molt senzilla, amb molt bon producte, però massa senzilla, com us ho explico...

Gambes en tempura, xipirons, amanida amb tomata de Barbastre i burrata... Tot molt suculent, a priori, però decep. Decep la presentació, decep el format, decep una mica el servei, deceben una mica els preus dels vins...

Iogurt, pastís de formatge, aigua, una ampolla de cava Segura Viudas que no estava malament, tot sigui dit (el preu dels vins i caves molt elevat).

No hi tornaré, tot i que tots els plats eren correctes, però el preu no està gens justificat i el xef no té les idees gaire clares, ho sento molt. Però vàrem menjar bé, això sí.

Restaurant K FE Sant Rafel

Restaurant St Rafel (Sant Rafel, Eivissa)

Novembre'22

Preu: 18€

Nota: 2

Espantós, horrible, i desagradable. I és que a Eivissa sempre hi tinc problemes per menjar-hi bé a un preu raonable, igual que a Andorra (allí ja hi tinc els llocs triats, hi vaig més sovint i parlen el meu idioma, tot és més fàcil).

El restaurant crida l'atenció des de fora, no és lleig, però quan hi entres, ai¡¡¡ El porten una gent oriental molts atents, com sempre, que et conviden a seure on sigui. La calor era extrema aquell dia de novembre, i ningú té l'aire ja posat, amb el que vaig seure prop de la porta d'entrada que era oberta de bat a bat. 

Menú 9,90€, més tot lo demés a part, és clar. No vaig trobar res més per allí i a més tenia una mica de pressa per dinar i continuar la feina.

Arròs no 3 delícies, ni 4... 5 delícies¡¡¡ 5 delícies¡¡¡ Bé, no les vaig saber trobar les delícies, però després de posar-hi un bon raig d'oli molt generós i sal, va millorar una mica, lo millor de l'àpat.

El tros de salmó després era per analitzar-lo amb molta atenció: a la taronja, i és cert que era de color molt ataronjat, no rosat, taronja potent, com si li hagués tocat el sol, un taronja pujat. Bé, ressec i dolent com la mare que va parir Déu, pobret. Bah, res més a dir, passo. La taronja no hi era, per cert. I ple d'espines el malparit com no havia vist mai...

Postres, un gelat amb pot de plàstic com els de la Festa Major de Cellers, de llimó. Bastant mediocre.

Aigua i una copa de verdejo, i un tallat. 

El dia va ser espantós, pel dolor d'esquena molt pronunciat, per les 5 hores de cotxe i avió, per les esperes a l'aeroport, per les visites llarguíssimes a clients, i no sé què més, tot va anar malament. Però ja ha passat, va ser un dimarts black, o com en diguin.

No hi aneu¡¡¡¡ Mai¡¡¡¡ Sense fotos, passo, les cadires tenien un Kg de merda, pobretes, pesaven 35 kg cadascuna. Eren de menjador de casa, com les d'abans, amb un bon gruix, còmodes si haguessin estat netes, al no estar-ho movies la ullera per aviam on podies quedar-te menys enganxat.

Una illa amb una atracció brutal, i molt bona gent... abans família, ara bons amics...

Carbó Restaurant, Begur

Carbó Restaurant, Begut (Baix Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 45€

Nota: 6,5

En una bonica casa d'indians al costat de l'església, està aquest interessant restaurant argentí. Varis motius fan que no obtingui el notable. 

El lloc és preciós, i com feia caloreta a finals d'octubre hem pogut dinar a la terrassa, increïble. L'amanida de primer era de molts contrastos, impossibles d'assimilar, impossibles de barrejar, crec que un error, no lligaven els diferents ingredients. Això sí, duia 4 gambes vermelles boníssimes, però les faves fredes i grosses sobraven, al meu entendre.

L'"entrama" de vedella bestial, no així tant el "vacío", tot i que no estava malament però poder massa fet. Què hi farem. 

El Viña Pomal mai falla, un edició "Centenari", molt bo.

Les postres correctes, aigua i pa. El preu, una mica car (només 3 plats).

El servei molt bé, molt agradables i servicials, i el lloc molt bonic.

Restaurant los Arcos, Altafulla

Restaurant los Arcos, Altafulla (Tarragonès)

Setembre'22

Preu: 31€

Nota: 6,5

Restaurant correcte, bonic, on hem sopat a la terrassa, en un dia molt xafogós, que ha anat de més a menys (la xafogor). El restaurant molt normalet, per anar a sopar unes tapes, on el millor ha estat la companyia, el pernil i el pa amb tomata.

De postres un gelat de préssec sorprenent de lo bo que era, i també un de mango. Millor el de préssec.

Vins a copes de gran renom, cosa que és d'agrair. Les anxoves bones però un pèl salades, i es formatge molt vulgar.

Correcte, on s'hi menja bé, però com en tants altres llocs. No sorprèn, però no està malament. 

Restaurant el Racó de Ca l'Eli, Sta Mª de Palautordera

Restaurant el Racó de Ca l'Eli, Sta Mª de Palautordera (Vallès Oriental)

Novembre'22

Preu: 20€

Nota: 6,9

No està malament, no gens. Però el tal Eli (Eliseu o Elies o Elisard, no ho recordo) no li calen àvies¡¡¡ Mare de Déu Senyor, quin espectacle d'home¡¡¡ Frases per a la història: "sóc un gran cuiner", "molts dels que se les donen de grans cuiners no en saben gaire res", "m'agradaria tastar el que fan i jutjar-los, molts caurien davant dels meus comentaris".... i ja no diguem comentaris sobre el personal, perquè ell no cuina, només assessora al cuiner i li diu com ha de fer les coses, impressionant l'ego d'aquest bon home. Tot humilitat i modèstia, una gran home...

Local correcte, una mica fosc, demodé (hi porta més de 30 anys fent de cuiner, ara de cambrer). Però segons m'ha fet saber, ell és "un molt bon cambrer, professional, que mira tots els detalls, perquè de cambrers n'hi ha de molts tipus i la majoria no valen res¡¡¡", cito textualment. Un espectacle, pim, pam, pim, pam¡¡¡

El primer, bunyols de bacallà de bossa¡¡¡ Quan li he preguntat pels bunyols, la resposta ha estat la següent: "Fem càtering per una empresa d'aquí prop, i no volen pagar un preu decent pel menú; els bunyols els tinc per a ells. Tot lo demés és casolà, res és congelat". He flipat, jo he pagat 20€¡¡¡

Bé, hi havia croquetes casolanes i no les he triat, per burro, però perquè pensava que els bunyols eren casolans també. Com sempre, en la meva línia de cagar-la últimament. L'amanida d'acompanyament molt bona.

El segon, espectacular, vedella molt melosa amb bolets i carxofes, genial, res a dir. Quan m'ha dut el plat m'ha dit, atenció al comentari que us juro que és cert: "Si és tan bona com aparenta ser-ho xalaràs, noi, avui. Segur que ho faràs, és boníssima". Brutal, aquest home, aneu-hi, si us plau¡¡¡

Postres, m'ha recomanat el pastís de formatge, i jo he demanat iogurt, a lo que m'ha dit que no havien rebut productes làctics avui. Bé, al final he agafat el que m'ha dit i era molt bo, la veritat, cremós, suau, res a dir.

Cafè molt dolent, aigua, pa de panificadora i un vi de Carinyena força bo, una copa. M'ha ofert vins de més categoria i li he dit que no. M'ha comentat que ell sempre prefereix vi bo, quan va a dinar, i que si li agrada es fot l'ampolla sencera, amb dos collons¡¡¡¡ Espectacular, vull ser com ell¡¡¡

El preu no inclou l'IVA, curiós, 16€ + IVA més cafè. Ja ho veieu...

Més comentaris: "Li he dit al cuiner que no faci servir bols escantellats, però no em fa cas". He pensat: llença'ls, collons, o canvia'ls¡¡¡ Quins pebrots, pobre noi...

Diu que el cuiner li retreu els comentaris que els hi fa als clients sobre ell, perquè els sent, i és que la cuina és oberta, cosa que fa que surti alguna olor, bona, però que l'acabis patint. També veus com cuinen en tot moment, curiós. De veritat, terrible aquest home. Ha acabat dient: "És un bon cuiner, li he ensenyat jo tot, però li falta personalitat, l'has de guiar sempre". He estat a punt de caure de la cadira enrere com als dibuixos japonesos, meravellós aquest home¡¡¡

Bé, també m'ha dit que esperava molta gent però només hi havia 4 de les 15 taules plenes. No ho sé, contrastos, aneu-hi, i no demaneu els bunyols, tot lo demés és molt bo, a un preu un pèl car.