Taverna de les Cols, Castelló d'Empúries

Taverna de les Cols, Castelló d'Empúries (Alt Empordà, Girona)

Octubre'22

Preu: 41€

Nota: 7

Sorpresa positiva en un poble preciós. I mira que quan entres penses: "Ja l'he cagat". Doncs, no¡¡ Més que correcte aquest restaurant, que tot i que sembla una turistada, doncs guarda sorpreses agradables. Una mica car, això sí.

Per començar, el local és una mica cutre, en un edifici amb solera al ben centre medieval de Castelló. Havia d'haver estat un edifici preciós, ara ja no ho és. 

Havíem reservat (ho recomano), i vàrem escollir plats de carnívors. Primer, un pernil de bellota, massa gruixut, que no estava malament però tampoc era per llepar-se els dits, amb pa amb tomata normal. 

El segon sí, aquest sí: espectacular¡¡¡ Un súper pinxo penjat d'un ferro com si fos una forca, descomunal, amb vedella, pollastre, tossino i pebrot, tot a la brasa, i fet alhora però guardant bé les coccions. Genial¡¡¡

Amb una cocció perfecte de totes les peces.... Brutal, no era barat, però brutal.

Postres correctes, flam de coco. I el vi una gran sorpresa¡¡¡ Synera, boníssim. Era el vi de la casa, i l'únic que es podia pagar (2000 ptes gairebé), però boníssim¡¡¡

Cafè i aigua, tot correcte. Molt i molt bé. I la quantitat de carn del pinxo, més que considerable... Per tornar-hi!!! 

Hostatgeria de Roda d'Isàvena

Hostatgeria Roda d'Isàvena (Ribagorça aragonesa)

Agost'22

Preu: 47€

Nota: 7,5

Hi ha vàries coses que fan d'aquest lloc un restaurant imprescindible, sota la meva humil opinió. I és que dinar on ho feien els monjos fa 900 anys, doncs no ho pots fer cada dia. És impressionant. Hi he anat moltes vegades, i cada vegada que hi torno m'emociono com el primer cop. 

El poble és un dels meus preferits de sempre, des de que el vaig descobrir en un reportatge de "La 2" l'any 1995. La Vall d'Isàvena és un tresor, que encara avui en dia passa bastant desapercebuda per a molta gent, curiós, dominada pel gran macís del Turbón, una meravella de la natura de 2500 metres d'alçada.

Al restaurant s'hi entra des d'un dels claustres romànics més bonics del món, i és que és una delícia veure totes les columnes gravades amb tot d'esqueles dels segles XII al XV. Quina passada, únic en el món.

El restaurant és una nau gòtica, preciosa, on encara hi queda alguna pintura, i amb uns quadres de nobles aragonesos i espanyols espantosos, però és un lloc màgic, que et deixa embadalit durant tot l'àpat. Un lloc formidable. 

El menjar, doncs a pams: massa menjar, aquest és el problema. De l'amanida ja hi menjaven 4 persones, us ho ben juro, no exagero, el rull de formatge semblava una roda de carro. Tot molt bo, ben amanit, però molt exagerat tot. I la presentació, basta, no gaire bonica.

El paté bestial, de caça, sempre el demano, boníssim. Però una altra vegada passa el mateix, ració massa generosa i a més, amb 28 llesquetes de pa, impressionant. Hi menjaven 8 persones¡¡¡

Les carns, bestials, el xai de la zona i el "ternasco", dos delicatessen, amb unes guarnicions dignes de grans manduques. El vi, una meravella del celler del Coto de Hayas, una reserva especial, quina meravella i quina sorpresa tan agradable. Un celler que conec gràcies al Colom de Moià.

Les postres, correctes, molt casolanes. Cafè i aigua aragonesa, però no de l'embotelladora del Turbón.

Hi tornaré durant tota la meva vida, una i altra vegada...

Lola Bistró , Altafulla

Lola Bistró, Altafulla (Tarragonès)

Setembre'22

Preu: entre 40 i 60€

Nota: 9,5

Poder és un dels millors restaurants on hagi menjat mai a la meva vida, i us puc assegurar que en són molts, més de 1000 poder. És una de les meves passions, i crec que mai, mai, mai a la vida m'havien sorprès tant, mai¡¡¡

El lloc és molt bonic, petit, però molt acollidor (sobren les caixes de begudes prop del lavabos apilonades, però és que no hi tenen espai). La cuina és inexistent, cosa que encara dóna molt més mèrit al que surt dels fogons. Inexistent, la cuina, però sorprenents tots els plats que hi surten d'aquest reduït espai d'aquest petit bistró¡¡¡

El servei és de 10. La noia i el noi que ens varen atendre són unes persones excepcionals, no vaig preguntar els noms, em sap greu.

Són tapes, però grans, res de minúcies, no s'estan d'hòsties aquí, i són tapes excepcionals, meravelloses, brutals¡¡¡ No vaig menjar res que no fos de notable alt o excel·lent, quina passada.

Ortiguilles (una cosa molt curiosa, arrebossada, semblen meduses), navalles amb cansalada, gambes excelses, cuetes de rap arrebossades...

Especial atenció a les amanides, sobretot la de burrata. Impressionant¡¡¡ Ens varen recomanar la d'anguiles, però no... També les mandonguilles amb sèpia, que provarem la propera vegada. 

El vi, el Clua. Mara de Déu Sr aquest Terra Alta (del mateix celler que l'Il·lusió, espectacular, el que vaig provar a St Quirze Safaja). Impressionant, Clua, no oblideu aquest nom... També vàrem provar el cava Rimarts: tots dos han estat premiats aquests dies, i no m'estranya. Aquest Rimarts està a l'alçada de l'Imperial de Gramona, no exagero, que és el millor cava de tots els coneguts.

Les postres: flam de cafè, i especial menció al pastís de formatge, possiblement el millor que hagi menjat mai. No els fan ells, però m'és ben igual, me la porta ben fluixa¡¡¡ Demaneu-los, per Déu¡¡¡

El pa: un 10, un dels millors que he menjat mai, cuiden tots els detalls, d'un forn de Nulles em varen dir.

Cafès i aigua. Un dinar i un sopar que no oblidaré mai més a la meva vida. 

Prop d'Albinyana, no oblidaré mai aquest restaurant, i ja tinc ganes de tornar-hi¡¡¡ I de regal, una copa de whisky malta que havia estat en barrica de xerès, una delicatessen, i no sóc de maltes, jo...

Restaurant Lusco-Fusco, Taradell

Restaurant Lusco Fusco, Taradell (Osona)

Octubre'22

Preu: 14,90€

Nota: 5,5

Invents, els justos. No hi hauria d'haver anat, però buscant llocs nous i més econòmics, doncs això.

Arròs a la cubana, cansalada viada amb patates fregides que tossinejava una mica, per cert, un mel i mató, aigua i un vi del que bevia mon pare a casa quan jo era petit, d'aquells. El pa era dolent.

Molt bon servei. Lloc molt normal, no hi tornaré. No hi he menjat malament, però... 

Taradell és bonic, no molt bonic, però bonic. I ja està...