Agost'20
Preu: 50€
Nota: 8
Molt complicat valorar aquest restaurant i justificar el seu preu, però, s'ha de provar tot. Hi hem anat a cegues, i crec que ha estat un bon descobriment. I és que el porta un senyor amb molta personalitat, massa, però que estima el que fa i et sap vendre la idea de forma apassionada.
El restaurant no és gaire bonic, fins i tot hi havia una planxa (sí, sí, màquina de planxar prop de la nostra taula, de 150€ segons em va dir, perquè sempre és millor comprar poc i bo que no dolent i moltes vegades, i hi estic d'acord).
Quant a l'aire condicionat, com els càtars no en tenien, doncs a pringar. No, el problema és que ells intenten fer les coses com a l'edat mitjana, però a Bagà avui hi havia 33ºC a l'ombra. I un bé negre amb potes roses, sense aire...
Bé, al final ha posat l'aire, i hem començat amb dos cerveses artesanes (una de Llívia que ja havia provat, i una de BCN, Almogàvers, desconeguda per natres), molt bones.
D'aperitiu un gaspatxo molt bo, servit en una copeta amb molt d'encant.
De primer, una tomata amb trossos de formatge i pesto (olivada per tot arreu). Molt ben amanit, tot i que la tomata era de viver o no era prou dolça; era seva, però aquest any això ha estat una constant, inclús per natres que comprem a pagès a Castellcir, i les protegeixen sota d'una lona de plàstic. El plat tenia una presentació excel·lent i era bo, tot i que la tomata no estava al 100%.
De segon, un filet de vedella excepcional, amb gelat de moixernons (sí, sí, no vaig errat¡¡¡) i d'altres acompanyament que han fet que el plat es convertís en una experiència celestial. Llàstima de l'excés d'olivada, se la podrien guardar per altres plats (o fotre-se-la per la ullera). La carn era bestial, no feia falta emmascarar-la de cap manera.
Les postres genials, gelat de ratafia amb gelat de torró tallat com si fossin trossos de formatge, meravellós: contrast, sabor, molt dolç i fresc.
El vi, jove, però ecològic, d'Avinyonet del Penedès. Boníssim. Aigua osmotitzada i un pa fet per ells deliciós.
La sorpresa final, el cafè. Una carta amb 20 cafès, els 20 millors del món, impressionant¡¡¡ Manel, haguessis xalat de valent. Tu que sempre et queixaves del cafè, que no estava a l'alçada. Molt han canviat les coses des de que vares traspassar, no t'oblido...
El baranda és un personatge interessant, molt directe, transparent, que no deixa a ningú indiferent, brusc de vegades, però que viu i sent el que fa de manera molt particular. De Vallcebre són, i han baixat a la ciutat. El restaurant, petit, amb una terrassa, amb taules molt espaiades, i tots els detalls presents (tovalloles al lavabo, sempre demanen que hi vagis amb mascareta i tot això que ja sabeu avui en dia que ha vingut per quedar-se i que és un veritable infern, menys lo del distanciament de les persones).
Si busqueu un lloc de menú normal i convencional, no hi aneu; si voleu gaudir d'una experiència única, com si estiguéssiu en un gran restaurant però temàtic (edat mitjana), llavors és el vostre lloc.
A mi m'ha agradat i m'ha resultat una experiència molt interessant, espero que si hi aneu també ho considereu així. Tot i que entenc que el preu és un handicap.
