La Rectoria de Palou, Palou (Granollers)

La Rectoria de Palou, Palou (Vallès Oriental, BCN)

Gener'18-Febrer'18-Març'18 i  més...
Preu: 22,91€
Nota: 9

Dins de l'antiga rectoria d'aquest petit municipi annexionat a Granollers a començaments del segle XX hi ha aquest petit restaurant amb encant, al costat de l'església gòtica que conserva una portalada i un timpà preciosos. El lloc és meravellós, ja que està rodejat completament de polígons industrials, i sembla increïble que aquest petit reducte de natura format per cases aïllades (algunes antiquíssimes ja que aquest petit municipi disseminat ja consta documentat al segle X) i trossos que encara conreen els pagesos de la zona hagi subsistit fins a dia d'avui. Fins i tot hi ha una granja de vaques de llet, que he anat a visitar gràcies a la gentilesa i gran amabilitat de la mestressa del restaurant.
Bé, és un restaurant excel·lent (Maig'18: hi he tornat 10 vegades). És un restaurant espectacular i meravellós!!!

Nota: vaig escriure això el primer dia¡¡¡

"Si et toca dinar en una tauleta de les del mig, ja has begut oli. Surts d'allí angoixat, fotut, nerviós perdut. No gaudeixes de l'àpat completament, perquè només estàs pendent de la velocitat de les cambreres, que en un passadís veritablement estret entre taula i taula arriben a agafar els 45 km/h (ho he mesurat amb una aplicació del mòbil). En un dels dos passadissos que hi havia al costat de la meva taula jo no hi passava ni posant-me com les monedes de cinc duros antigues dempeus. L'altre passadís poder tenia 40 cm, era una mica més generós". 

Maig/18 Ja no passa, això ho vigilen més, i les cambreres són molt agradables, sobretot la que va tatuada!!! 

El menjar meravellós, brutal, genial, excels.... Tot, tot està cuidat fins l'últim detall. Impressionant, he flipat. Diria que és un dels millors restaurants a nivell de qualitat del menjar, preparació, originalitat i bon gust en els que he estat mai (al costat d'aquell de l'altre dia, el del menú dels 40€!!!). El tracte, perfecte, menys quan la festa culinària ha arribat a la seva fi.
El menú, sense suplements, impressionant: 21€, triïs el que triïs. La carta de vins (de menú¡¡¡¡) espectacular. No podia creure'm el que veia. Tot era cert. Alguna cosa havia de fallar...
El primer plat era una pasta amb verduretes, anomenada yakisoba (9/10). Fregava la perfecció. Mentre xalava halant, anava destapant una olleta de vímet on hi havia un bon pa. M'encantava anar aixecant la tapa de l'olleta i tornar-la a tapar. Com he gaudit, ho he fet tres vegades.
El segon, un entrecot de vedella impressionant. Gruixut, tendre, crec que DO Girona, amb la seva sal maldon, cruenc i amb unes patates fregides col·locades dins un bol de porcellana. Creia que estava somiant. Un saler de disseny, un oli correcte, tot anava bé.
Les postres? No sabria dir-vos què he menjat, no recordo el nom. Era semblant a una panacota, amb traços de xocolata, cremós, dolç, sublim, perfecte. I és que cada plat tenia el seu nom, i al prendre nota havies de dir aquell nom, i quan he vist els components no sabia què era res del que hi havien posat en aquell meravellós postre¡¡¡ Era deliciós.

El cafè, sublim. Amb una galeta d'obsequi. La sorpresa positiva, l'ampolleta d'orujo d'herbes amb el got de xarrup completament gelat. No podia ser possible, amb el que m'agrada a mi aquest licor. Mentre em prenia poc a poc el licor anava combinant-lo amb uns xarrupets d'aigua, ja que a les 15h en punt havia quedat amb un client i no era qüestió de fer cares estranyes. El pobre Raïmat havia mort feia estona (l'altre vi era Rioja, tots dos coneguts meus). 

Llavors ha arribat el gran moment del dia: ha vingut la mestressa i m'ha convidat a marxar perquè necessitava la taula. 50 minuts després d'haver-me assegut (tinc 90 minuts per dinar, per desgràcia o sort meva), quan gaudia de la meva especial sobretaula, mentre delitava un dels plaers de la vida, en la meva solitud, capficat en els meus pensaments, que es veien estroncats quan passava alguna cambrera a 65 km/h, aquella dona m'ha dit que necessitava la taula, que toqués el dos, que escampés la boira, que tirés milles, o que anés a pastar fang. Maig/18 Ho han corregit!!! Ho he entés, he pagat i li he donat fins i tot 333 ptes de propina. Només li he demanat: "un últim xarrup, sra. O és que el poseu només per quedar bé? L'hem de poder tastar i saborejar, no?" Perquè si resulta que no el pots arribar ni a tastar perquè just quan aixeques el tap de suro per poder abocar el contingut en un gotet, et fan fora¡¡¡ perquè no en beguis!!! Perquè no t'engatis!!!

Bé, faran molts quartos, estic content per ells, però això sí: així no, així no!!! (com diria en Puigdemont).
Tal i com ja em va passar a l'Exquisit d'Igualada (el mateix), i tal i com ja vaig prometre, no hi tornaré.
Ara que ho pens, a l'Exquisit sí que hi vaig tornar... I és que ho fan tan i tan bé.

5/2/18 les millors postres de la meva vida. Mouse de iogurt grec amb melmelada de préssec, sublim, cremosa, tan fina que es fonia només entrar dins la cavitat bucal. I ja no et foten fora als 50 minuts i com a premi, taula lateral!!! Puja nota a excel·lent.