Restaurant La Guàrdia, Calders (Moianès, BCN)
Desembre'16
Preu: 15€
Puntuació: 5,5
Desembre'16
Preu: 15€
Puntuació: 5,5
Feia molts anys que no hi anava, Can Fartanes II. Tres plats i quins contrastos, Déu meu!!! Hi ha hagut de tot!!! La veritat és que està ubicat en un lloc preciós, dalt d'una talaia natural, des d'on veus una part dels Pirineus de Lleida, el Prepirineu de Lleida i Barcelona, i fins i tot, una part de Girona!!! Espectacular. I per l'altra banda, el Montcau, Montserrat, el Moianès, el Bages, uff!!! Un espectacle. I amb la boira enganxada al terra que no m'ha abandonat durant tot el matí, a St Fruitós i Navarcles. Però, no havíem de parlar de menjar?.
De primer, sopa amb pasta i ja està: bona (no he dit molt bona). Correcte; mai demano paella però avui hi estava obligat. A la taula del meu darrera hi havia en Jep de Moià, que porta 10 anys dient-me: "Has provat la paella dels dijous, a la Guàrdia? La millor que hagis provat mai!!!" Doncs sí, boníssima, molt bona. Feta al moment, i molt gustosa. Sorpresa!!!
Però el tercer, aiii el tercer!!! Ha estat duríssim. Quan li he dit al cambrer que s'endugués el plat, portava dos hores intentant menjar-me el primer bocí de carn magra amb salseta del primer dels dos trossos que hi havia en aquell plat. Cada tros de carn tenia una alçada de metro i mig i pesava un kg, no m'hi cabia a la boca, ho juro. I és que, un plat, visualment, també ha de ser atractiu. La presentació és molt important. I vinga intentar-ho, i vinga remugar, i vinga cagar-me en la Guàrdia!!! Perdoneu l'expressió. Fins els pebrots!!! Sabeu què m'ha dit el noi quan ha recollit el plat després de dir-li que no tenia més gana, i que l'arròs infla molt?: "Massa gruixuts, no, aquests talls? No t'ha agradat, no?" Cada vegada que passava pel costat em mirava, i veia que la carn continuava igual, al plat, i que jo remugava. De veritat, quin espant. Prou!!!
Fa anys, a la carta, i pagant una morterada de sous, doblers, cèntims, duros, pessetes o calers, va anar molt bé. Curiós.
Les postres no les comento, passo. El vi d'Avinyó, correcte.
Si hi torno, només arròs, un cafè i una copeta de vi. Trigaré a tornar-hi...
De primer, sopa amb pasta i ja està: bona (no he dit molt bona). Correcte; mai demano paella però avui hi estava obligat. A la taula del meu darrera hi havia en Jep de Moià, que porta 10 anys dient-me: "Has provat la paella dels dijous, a la Guàrdia? La millor que hagis provat mai!!!" Doncs sí, boníssima, molt bona. Feta al moment, i molt gustosa. Sorpresa!!!
Però el tercer, aiii el tercer!!! Ha estat duríssim. Quan li he dit al cambrer que s'endugués el plat, portava dos hores intentant menjar-me el primer bocí de carn magra amb salseta del primer dels dos trossos que hi havia en aquell plat. Cada tros de carn tenia una alçada de metro i mig i pesava un kg, no m'hi cabia a la boca, ho juro. I és que, un plat, visualment, també ha de ser atractiu. La presentació és molt important. I vinga intentar-ho, i vinga remugar, i vinga cagar-me en la Guàrdia!!! Perdoneu l'expressió. Fins els pebrots!!! Sabeu què m'ha dit el noi quan ha recollit el plat després de dir-li que no tenia més gana, i que l'arròs infla molt?: "Massa gruixuts, no, aquests talls? No t'ha agradat, no?" Cada vegada que passava pel costat em mirava, i veia que la carn continuava igual, al plat, i que jo remugava. De veritat, quin espant. Prou!!!
Fa anys, a la carta, i pagant una morterada de sous, doblers, cèntims, duros, pessetes o calers, va anar molt bé. Curiós.
Les postres no les comento, passo. El vi d'Avinyó, correcte.
Si hi torno, només arròs, un cafè i una copeta de vi. Trigaré a tornar-hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada