Restaurant Nando Jubany, Calldetenes

 Restaurant Nando Jubany, Calldetenes (Osona)

Juny'24

Preu: Regal 50 anys (aniversari)

Nota: 9,9

Ens porten un plat tot ple de blat de moro, sobre el que hi ha el que sembla ser un pit de pollastre, però és clar: només ho sembla¡¡¡ Li pregunto a la Núria: "No tenim coberts, com ens ho hem de menjar això?" 

Això és en Nando Jubany, tota una experiència no només pel paladar, si no també pels altres sentits, que interactuen amb el menjar, sobretot a nivell visual, i és clar, oldre també és molt important.

Feia molts anys que no anava a un restaurant com aquest. Després d'un gran bagatge en establiments semblants on vaig poder experimentar, des dels 21 anys, l'alta cuina catalana i els restaurants amb o sense estrella de més gran renom, va ser tot un retrobament que em va agradar i molt, i on vaig tenir present al Manel en tot moment (li hagués agradat molt, tot menys el menú degustació, que a mi tampoc em va acabar de convèncer, després concreto el per què).

La successió de platets que anaven arribant a la nostra taula, ubicada en un menjador preciós on només hi havia 5 taules, era un no parar. I no menys cert és que la millor manera de degustar les exquisideses d'una bona cuina és fen un menú degustació. Però pel meu gust, massa teca, massa manduca, massa halar, per Déu¡¡¡ No vaig sortir bé, de Can Nando, ho sento, però és així. I és que varen ser 4 hores asseguts en aquella taula preciosa, al costat de la finestra, en unes cadires comodíssimes i amb un tovalló que no varen dur fins començar l'àpat i que tenia unes mides de 2 metres x 2 metres (impressionant el tovalló de fil, que costava més que la meva casa). El beure va ser un escumós, de la casa "Mestres", tradicional, que tenen com a cava de la casa amb el nom del restaurant. Correcte, però no em va semblar genial. Sí el "Terrers" de "Recaredo" que va venir al final, quan es va acabar l'ampolla, a copes. Un detall, que vàrem haver de pagar a part, és clar. Tot estava inclòs en el menú, això sí, fins i tot el deliciós cafè del final.

Dels primers plats, doncs destacar la truita líquida i el primer plat que comentava en aquesta crítica, el seu pollastre a l'ast¡¡ He de dir que tots els plats estaven presentats amb un bon gust excepcional, amb un servei que va ser una delícia com ens varen tractar, i que tots els detalls estaven cuidats formant tota una litúrgia que fa que et sentis per un dia important, en aquella taula rodona, on per acaronar-nos havíem d'estirar els braços tots dos.

Dels segons plats, el moll de l'os i el pit de colomí em varen bocabadar, però insisteixo en que tots els plats estaven molt ben aconseguits, molt

Les 5 postres del final eren la traca final a un àpat meravellós, inoblidable, que va acabar amb els petits fours de gran restaurant i amb un assortiment variat de bombons i xocolates sense límit, ja que no paraven de servir-te meravelles fins que no diguessis prou.

Un cop a la vida poder és necessari tastar una experiència com aquesta, ja que estem parlant d'un altre tipus d'art. Molta gent no valora el que es fa en una cuina d'un restaurant com aquest, però us asseguro que, al igual que un bon quadre, una bona cançó o una bona fotografia que ens emociona quan la mirem, aquí també parlem d'emocions, un altre tipus d'emocions...

Gràcies, Jordietes i família. Un regal a l'alçada de les circumstàncies, i és que 50 anys són 50 anys, mig segle. He deixat de cinquantejar, fins d'aquí 7 o 8 anys en que ja seixantejaré, esper...