Restaurant Robert de Nola, Caldes (Vallès Oriental)
Febrer'24
Preu: 45-50€
Nota: 9
Aquest restaurant té tantes coses bones que es mereix un excel·lent, sense dubtar-ho gens ni mica. I alguna cosa dolenta fàcil de corregir. Ahir poder vàrem estar de pega només amb una cosa, perquè tot lo demés va ratllar la perfecció.
El restaurant és preciós, acollidor, lluminós, un lloc on, si tens la sort d'anar-hi amb les persones apropiades, pots fer-hi una sobretaula ben llarga. I és que només entrar-hi ja vaig pensar que la tieta ens havia dut a un lloc meravellós...
Feia temps que el volia tastar, però pensava que era un lloc exclusiu i molt car. Doncs no, us puc assegurar que no és així. I el motiu del preu és fàcil de deduir: perquè toquen el producte de temporada, de proximitat, i a més tenen l'encert d'oferir racions de tot tipus, amb el que el preu pot ser més o menys assequible, molt curiós, no ho havia vist mai això. Podies triar com volies la ració, petita, mitjana o més generosa, en molts dels plats. Increïble.
Les taules fabuloses, amb unes cadires que costaven de moure degut al seu elevat pes, però còmodes, senyorials, la veritat. Estovalles i tovallons de fil, molt i molt bé. La disposició de les taules, excel·lent. Ja us dic que el menjador és molt bonic.
Menció especial li faré al servei (no ho faig gairebé mai, però és que s'ho mereix) El problema ahir va venir amb el servei, el noi crec que ho hi era tot, pobret. Feia el que podia, de manera molt poc professional i amb comentaris molt sobrers, amb una poca destresa que, sincerament, van deslluir l'àpat. Coses a destacar (en negatiu, és clar):
- vaig haver d'obrir jo l'ampolla de cava (ell no va poder)
- no va retirar els plats quan tocava abans de que duguessin els primers (ho va fer el cap de sala);
- taral·lejava cançons mentre venia a retirar els plats (està bé que la gent treballi contenta, però us asseguro que no tocava);
- va tirar els coberts (sí, sí¡¡¡ he dit tirar), ja que no els col·locava sobra la taula, els deixava anar des de una certa alçada, quedant de qualsevol manera (ho va fer amb la tieta, vaig flipar)
- les postres: tot i que tenien carta, va voler fer-se el graciós perquè veiéssim que se'ls coneixia, però al veure que només en recordava tres, al final va decidir dur la carta de postres (després de 15 minuts esperant). Impressionant, tot un espectable.
- els comentaris tallant la nostra conversa també varen ser habituals, repeteixo, comentaris sobrers, que no venien al cas. I em deixo coses, us ho asseguro, mai havia vist una cosa igual. Era un noi jove, molt inexpert i penso que tocat d'un colló (o dels dos). No ho vaig entendre... poder és el fill de l'amo...
El menjar va ser sublim, molt i molt espectacular: qualitat, presentació, encert amb els contrastos en diferents plats, amb especial atenció a les textures de carxofes, el garrí que era bestial i sembla ser que els peixos que estaven molt i molt ben cuinats, no els vaig provar però així m'ho varen fer saber els altres comensals.
Gramona, aigua i un pa genial, acompanyaven l'àpat. El Gramona era poder massa vell, crec que estava al límit, li faltava vitalitat...
Les postres varen ser tot un espectacle, boníssimes. La veritat és que varen ser la manera d'acabar de la millor manera possible un dinar genial. Cafè i sobretaula, i a voltar.
El preu és impressionant: jo imaginava un restaurant caríssim però no ho és. És un restaurant que vull recomanar de forma molt especial, un dels grans descobriments del 2024, segur. El producte és excepcional, de temporada principalment, amb una carta meravellosa, extensa, original, i amb tot un seguit de recomanacions fora de carta que no s'acabaven mai. El cap de sala va ser molt atent, ell sí en sabia.
Aneu-hi, si us plau, crec que s'ho mereix i molt. Personalment, és el tipus de restaurant que m'encanta.
Així com recomano la visita a la bonica vila on està ubicat, capital de la vegueria del Vallès a l'edat mitjana, i vila amb unes aigües medicinals que els romans varen saber explotar i que avui en dia continuen sent tota una delícia. Caldes és una vila bestial...
Gràcies, tieta Joana¡¡¡
