dimecres, 24 de novembre del 2021

Retaurant Segle XX, Tremp

Restaurant Segle XX, Tremp (Pallars, Lleida)

Octubre'21
Preu: 24€ Menú cap de setmana
Nota: 7,3

Emblemàtic aquest restaurant de Tremp, on no hi havia estat des de feia més de 20 anys. Increïble. Tot molt canviat. En un menjador elegant, però sense ser res de l'altre món, on tot estava molt ben presentat, i les taules en una molt bona disposició.

D'aperitiu una mica d'all i oli de codony (el dia abans havia estat la fira) molt bo, amb torradetes diverses.
De primer, un arròs melós amb gambes bestial, molt bo. De segon, un fricandó, al seu estil, on la salseta no era la que jo esperava, però que també estava més que correcte, res a dir.
De postres, bunyols amb codonyat, amb una carcassa una mica dura, i crema. Normalets. 
El vi boníssim, un Jan Petit, Costers del Segre, que et cobren a copes (2,50€), on les copes són una mica minses en contingut, i l'al·lota ha hagut de reclamar que hi faltava un dit de vi ben bo, curiós, pq tenia raó, però jo no hagués dit res de res, com sempre. Total, he acabat demanant més vi¡¡¡
Cafè massa llarg però bo i aigua.

El servei correcte, el local ben condicionat i la veritat que per tornar-hi, un notable, baix però un notable, a fe de Déu¡¡¡



Restaurant Golden, Manresa

Restaurant Golden, Manresa (Bages)

Novembre'21
Preu: 16,30€
Nota: 6,5

A pams, aquest restaurant va quedar tercer al "Joc de Cartes" de restaurants de Manresa contra Igualada (va guanyar l'Exquisit, que com el seu nom indica, ho és). Però aquell dia varen anar al restaurant a la carta, crec recordar, i jo he anat al menú (són dos restaurants amb diferent nom, un al costat de l'altre!!!). Quan truques ja et diuen a quin dels dos vols dinar i en quina tongada, jo sempre indico primera hora, cap a voltants de les 13:30h.

El restaurant és un lloc molt senzill, massa poder, però ben il·luminat, amb una bona disposició de les taules (n'hi ha moltes), un molt bon servei i molt agradables; tovallons i estovalles de paper, on hi va tot tipus de gent, no només treballadors del polígon, això m'ha sorprès positivament.

De primer trinxat, amb una rosta molt bona, però massa patata, massa. Era bo però no excel·lent, com tants altres n'he menjat a Catalunya i Andorra.
De segon m'ha vingut de gust... escalopa¡¡¡ Correcta, molt bona. No excel·lent tampoc, però l'arrebossat estava bé i la vedella bastant tendra i molt primeta, acompanyada de patates i un tros de pebràs verd.
Crema sense cremar molt i molt bona de postres, i el pa, vi de la casa fluixet però que es podia beure i un cafè boníssim, curiós, no m'ho pensava.
És un lloc on hi passen molta via, i que no està gens malament. Per tornar-hi, tot i que no arriba al notable però sí al mínim que exigeixo per poder anar-hi una altra vegada, que és un bé alt.
Hi tornaré, tot i que pensava que seria més barat (mateix preu que el Soldevila i no hi ha color!!!) 







Restaurant Xaloquell, St Salvador

Restaurant Xaloquell, Sant Salvador (El Vendrell)

Novembre'21
Preu: 30€
Nota: 7,3

Restaurant al barri de St Salvador del Vendrell, on hi vàrem anar amb la família d'Albinyana de Cal Milà - Cal Diabló, i on vàrem gaudir d'un bon àpat i una molt bona sobretaula. 
El restaurant molt elegant, un bon lloc on anar a dinar, la primera impressió ja m'avisava que així seria. El que no m'esperava és el preu del bon menú de cap de setmana que ens varen servir, això ho vaig trobar sorprenent, ja que la qualitat i el preu estan molt compensats.
De primer, uns ous amb cansalada, pèsols i favetes, bons però una mica fats. Un plat interessant.
De segon, un suquet amb rap, lluç i un escamarlà, molt bo, però amb un suquet poc líquid, molt bo però sense gaire "suc", gens clàssic. Boníssim, però una altra vegada fat, curiós. 
Les postres, una tatin, correcta. Bona, sí, les postres són sagrades.
El vi blanc, del Penedès, correcte però sense més pretensions; al tractar-se d'una taula amb 7 comensals, suposo que el correcte era posar dos ampolles de vi, però la segona la varen obrir amb les postres, ja. L'únic error del servei va ser aquest en tot l'àpat.
Aigua sense gas, pa i un cigaló dels que m'agraden gràcies al suggeriment del fill del meu cosí, el Genís, un encant de nano, tot sigui dit.
Per tornar-hi, amb unes taules i cadires confortables, on tot i que ens va tocar al ben mig d'un gran menjador, em va semblar que durant tot l'àpat érem sols¡¡¡ Increïble. 
Taules molt ben ubicades, servei molt professional i, senzillament, un lloc per tornar-hi. Algun dia tocarà anar-hi per tastar altres plats.
La xerrada amb el cosí Xavier sobre els orígens familiars i les propostes de futur conviden a tornar-hi algun dia, això presagio.