Setembre'19
Preu: 41€ i escaig
Nota: 9
Extraordinari restaurant andorrà gestionat per una família de l'Alt Urgell que fa les coses com abans: el seu hort, el seu bestiar, les seves tradicions a l'hora de fer les coses... Varen sortir fa poc al Joc de Cartes, però amb un altre establiment ubicat a Calvinyà crec, això millor que li pregunteu al Sanro.
I és que, tots els detalls hi són cuidats. Coses a retreure?: només la disposició de les taules (un menjador massa ben aprofitat) i la incomoditat de les cadires (també com les d'abans).
El preu no és assequible a totes les butxaques, però sí és cert que el producte que donen tampoc el trobes pràcticament en lloc de Catalunya. També és cert que haver de pagar el servei, el pa, i el terra que trepitges, doncs bé... Què hi farem, no. El servei, a l'alçada del menjar, i la mestressa, un encant.
L'aperitiu excepcional, una crema de carabassó del seu hort; després el trinxat, espectacular, una ració massa gran, però amb buti negra i cansalada, boníssim. N'he menjat de molt bons però aquest se n'endú el primer premi. La textura del mateix, impressionant, ja que a diferència d'altres trinxats, aquest el fan de manera que no queda tan conjuntat, com us ho diria, és una barreja subtil, de tots els ingredients, que fan que el gaudeixis com mai.
Les mandonguilles amb gírgoles i altres bolets, no em veig en cor d'expressar què vaig sentir. Penseu que eren de vedella, amb el que sempre pots pensar que no seran tan gustoses. Mireu, les carns que fan servir aquesta gent són de bèsties felices, i això cada dia més ho noto en el gust de la carn. Hi ha una diferència abismal a l'hora de fotre't un producte ecològic o de bona pastura amb un que no ho és, i fins fa poc podria dir que, quan es cuina i segons com es cuina, podies camuflar gustos no desitjats, però cada cop és més difícil. I això, sobretot amb el tossino, passa moltíssim.
Les postres meravelloses, un iogurt amb una melmelada per llepar-se els dits (o el got de vidre, on la cullereta repicava i tornava a picar, escurant tots els racons per tal de que no quedés rastre d'aquell sensacional iogurt d'ovella).
Cafè boníssim, una copa de vi ecològic del Penedès també d'un nivell altíssim, i aigua. El pa també, correctíssim, de dos tipus.
La manduca, interessant en aquest petit restaurant ubicat en un paratge preciós, on quan surts et retrobes amb la natura andorrana, excelsa, que convida a embadalir-te observant, respirant, sentint...
Aneu-hi, sisplau. Gràcies, Sanro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada