Molí dels Fanals, Sispony (Andorra)

Molí dels Fanals, Sispony (Andorra)

Setembre'19
Preu: 41€ i escaig
Nota: 8,5

El més bonic de tots, sí. El restaurant més bonic, sense dubte. En un poblet a més de 1300 metres d'alçada, amb unes vistes de tot el Pirineu andorrà, a només 3 km de la seva capital.
I és que ja el coneixia de fa anys, i tenia clar que hi havia d'anar. Una altra família catalana del Vallès, establerta a Andorra des de temps immemorials, ja ho veieu. Andorra ens agrada, poder perquè tenen un idioma oficial meravellós, que juntament amb el portuguès, s'hi parla molt.
El problema va ser l'amanida de primer, no estava a l'alçada del restaurant. Massa senzilla, massa vulgar, massa simple. No pots pagar gairebé 1600 pessetes per una amanida com aquella, no és seriós. El maleit colesterol, que fa que no pugui ni tan sols dur una mica de formatge de cabra per acompanyar, o l'alegria dels fruits secs, o l'acompanyament d'un tros de fruita... Suspesa? No, un 5.
El segon? Vaig dinar en un altre restaurant si ho comparem amb el primer plat. Cua de bou, melosa, cuinada amb un bon vi, xup-xup durant hores, acompanyada de patates finíssimes, una delicatessen, un plat senzillament genial, com als que em tenien acostumat.
Les postres? El millor d'aquest restaurant amb molta diferència, i possiblement un dels restaurants amb la millor carta de postres d'Europa, del món no ho sé. Vaig triar mel  i mató, però el carro de pastissos fets per una gran pastissera em va acompanyar durant varis minuts, el temps que triga el cambrer en dir-me tot el que han preparat pels comensals aquell dia. Un espectacle pels sentits.
Cafè (em varen convidar, poder perquè van veure que l'amanida no havia anat bé), aigua, un pa boníssim i també pa torrat d'un forn d'Adrall (abans era així, ara no ho sé). També una copa de vi, en aquest cas un Ribera excel·lent.
Preciós restaurant, on no hi ha menú, però on us sentireu com a comtes catalans, ni que sigui només per una dia, en aquell preciós palau gastronòmic on tots els detalls estan cuidats a la perfecció: taules, cadires, tovallons, disposició de les taules, lluminositat, vistes...

Borda Raubert, La Massana (Andorra)

Borda Raubert, La Massana (Andorra)

Setembre'19
Preu: 41€ i escaig
Nota: 9

Extraordinari restaurant andorrà gestionat per una família de l'Alt Urgell que fa les coses com abans: el seu hort, el seu bestiar, les seves tradicions a l'hora de fer les coses... Varen sortir fa poc al Joc de Cartes, però amb un altre establiment ubicat a Calvinyà crec, això millor que li pregunteu al Sanro.
I és que, tots els detalls hi són cuidats. Coses a retreure?: només la disposició de les taules (un menjador massa ben aprofitat) i la incomoditat de les cadires (també com les d'abans).
El preu no és assequible a totes les butxaques, però sí és cert que el producte que donen tampoc el trobes pràcticament en lloc de Catalunya. També és cert que haver de pagar el servei, el pa, i el terra que trepitges, doncs bé... Què hi farem, no. El servei, a l'alçada del menjar, i la mestressa, un encant.
L'aperitiu excepcional, una crema de carabassó del seu hort; després el trinxat, espectacular, una ració massa gran, però amb buti negra i cansalada, boníssim. N'he menjat de molt bons però aquest se n'endú el primer premi. La textura del mateix, impressionant, ja que a diferència d'altres trinxats, aquest el fan de manera que no queda tan conjuntat, com us ho diria, és una barreja subtil, de tots els ingredients, que fan que el gaudeixis com mai.
Les mandonguilles amb gírgoles i altres bolets, no em veig en cor d'expressar què vaig sentir. Penseu que eren de vedella, amb el que sempre pots pensar que no seran tan gustoses. Mireu, les carns que fan servir aquesta gent són de bèsties felices, i això cada dia més ho noto en el gust de la carn. Hi ha una diferència abismal a l'hora de fotre't un producte ecològic o de bona pastura amb un que no ho és, i fins fa poc podria dir que, quan es cuina i segons com es cuina, podies camuflar gustos no desitjats, però cada cop és més difícil. I això, sobretot amb el tossino, passa moltíssim.
Les postres meravelloses, un iogurt amb una melmelada per llepar-se els dits (o el got de vidre, on la cullereta repicava i tornava a picar, escurant tots els racons per tal de que no quedés rastre d'aquell sensacional iogurt d'ovella).
Cafè boníssim, una copa de vi ecològic del Penedès també d'un nivell altíssim, i aigua. El pa també, correctíssim, de dos tipus.
La manduca, interessant en aquest petit restaurant ubicat en un paratge preciós, on quan surts et retrobes amb la natura andorrana, excelsa, que convida a embadalir-te observant, respirant, sentint...
Aneu-hi, sisplau. Gràcies, Sanro.

Taverna del Call, Puigcerdà

Taverna del Call, Puigcerdà (La Cerdanya, Girona)

Agost'19
Preu: 21€
Nota: 7

Bon restaurant al centre de Puigcerdà, on vàrem dinar molt bé. Bon servei, amb un menú molt correcte on podies triar entre diferents opcions. En ple mes d'agost, i un divendres, no és cosa fàcil a una de les ciutats més turístiques del nostre petit país.
Gaspatxo i cuixa d'ànec varen ser els escollits, molt gustosos tots dos plats.
Postres correctes, sense vi, cervesa d'arròs i un cafè. No vàrem demanar vi de la casa.
Per tornar-hi si voleu menjar en una vila molt turística amb una qualitat-preu de 10, i a un dels llocs més cèntrics de la vila, prop del call.
Recomanat¡¡¡

Borda d'Erts, Erts (Andorra)

La Borda d'Erts, Andorra

Agost'19
Preu: 31,50€
Nota: 6,75

Correcte, amb la gran sorpresa del vi australià, espectacular i a un preu assequible.
El lloc molt senzill, mala disposició de les taules, tovallons de paper, copes totes diferents, en una borda molt transformada però antiga.
La presentació dels plats, vulgar, tot i que el menjar era correcte sense ser meravellós.
Carn a la brasa, amanida catalana, pollastre també a la brasa i meló amb pernil. La idea era anar a un altre lloc, però...
El servei, excel·lent. Un noi molt decidit, de la casa, sec però molt segur de sí mateix. Pots arribar a pensar que poder una mica brusc en els seus comentaris, però la veritat és que també vàrem valorar la seva decisió i rapidesa, en un restaurant que estava bastant ple i que havien de gestionar entre dos cambrers.
No està malament, per sortir del pas...