Carballeira, Barcelona (Barcelonès)
Març'18
Preu: poc més de 50€ (carta)
Nota: 8,5
Preu: poc més de 50€ (carta)
Nota: 8,5
Restaurant mític, amb més de 70 anys d'història. Durant 10 anys de la meva vida hi vaig anar a sopar tots els dijous a la nit, amb en Manel. Ahir li vaig poder fer un petit homenatge, pq només em venien records seus al cap.
A més, vaig intentar menjar el mateix que quan hi anava amb ell: xipirons fregits, una amanida boníssima amb ventresca de tonyina, pa de coca i croquetes de marisc. L'arròs a banda tan típic d'aquest restaurant, que no havia provat mai, també va caure dins de la meva panxa.
I de postres, els canutillos de crema, els de sempre, i l'orelleta remullada de licor, la de sempre.
Excel·lent restaurant que continua amb una molt bona cuina, cuidant molts dels detalls.
Com a cosa negativa, la disposició de les taules.
El vi, un Albarinyo: "8 patas" (un pop dibuixat). Amb un final amargós, genial.
En Manel sempre reservava a nom de Manel Romans, que és com es deia. Quan el cambrer li deia "Pase, sr Román", s'emprenyava com una bèstia¡¡¡ "Román, no¡¡ Romans¡¡¡ Como los romanos¡¡¡
Quins records.
A més, vaig intentar menjar el mateix que quan hi anava amb ell: xipirons fregits, una amanida boníssima amb ventresca de tonyina, pa de coca i croquetes de marisc. L'arròs a banda tan típic d'aquest restaurant, que no havia provat mai, també va caure dins de la meva panxa.
I de postres, els canutillos de crema, els de sempre, i l'orelleta remullada de licor, la de sempre.
Excel·lent restaurant que continua amb una molt bona cuina, cuidant molts dels detalls.
Com a cosa negativa, la disposició de les taules.
El vi, un Albarinyo: "8 patas" (un pop dibuixat). Amb un final amargós, genial.
En Manel sempre reservava a nom de Manel Romans, que és com es deia. Quan el cambrer li deia "Pase, sr Román", s'emprenyava com una bèstia¡¡¡ "Román, no¡¡ Romans¡¡¡ Como los romanos¡¡¡
Quins records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada