La Fàbrega, Castellterçol (Moianès)

La Fàbrega, Castellterçol (Moianès)

Febrer'18
Preu: 25€ (calçotada)
Nota: 6,75

Correcte, senzill i bonic restaurant del Moianès. La calçotada bona. M'hagués agradat poder repetir, però. Graellada de carn correcte també i una crema catalana boníssima. El beure: una cervesa sense alcohol!!!! (Excepcionalment).

Cafè i molt bona companyia, en una taula molt acollidora en un dels dos menjadors que tenen.

Si us agraden els calçots, el recomano.

Molt senzill però alhora molt correcte, no demano més quan vaig a menjar. Un molt bon servei, per cert i una molt bona disposició de les taules.

Cau Faluga, Manlleu

Cau Faluga, Manlleu ( Osona)

Març'18
Preu: 45€
Nota: 9

No puc recomanar aquest restaurant pq m'ho tiraríeu en cara. De fet, l'únic gran restaurant català al que no vaig arribar a anar mai va ser el Bulli. Doncs és com si ja hi hagués anat.
Mai m'ha agradat que m'obliguin a menjar les seves obres, els seus plats, les seves tries. Sóc més d'escollir el que vull. Com en Manel.
És possiblement un dels tres restaurants més bonics en els que he estat mai, a l'alçada del Parador Nacional d'Olite o de l'Hispània. Dinar a la casa de la família Rossinyol, doncs què voleu que us digui. L'Auca del sr Esteve!!!

Crema de formatge blau del Mas Rovira de Sora, de primer aperitiu. De segon, carxofa amb ceps, encenalls de pernil i làmines de carxofa fregides, amb una mica de tòfona.
Una croqueta de buti negra amb uns trossets de cansalada i una crema deliciosa, i ja no recordo més!!! I en falta un encara. Ah, sí!!! Navalles i musclos del Delta amb unes salsetes i ceba tendra.
Un cambrer per mi sol, una taula rodona gegant, un lloc acollidor i fantàstic. Fins i tot, m'esperaven que sortís del lavabo per obrir-me la porta.
Em vaig sentir com un comte del Pallars.
De segon, un arròs amb conill desossat i buti negra. Impressionant. Les postres? Varen ser com un somni. Maduixes xopades, al natural, en forma de gominola, de regalèssia, de gelat. Segurament, el plat més espectacular que hagi vist mai, per la seva gran laboriositat i dificultat.
Un Terra Alta vinificat en àmfora, bo i una aigua, acompanyada d'un cafè.
I la sorpresa: uns entreteniments, amb piruletes de xocolata, mangos, i altres petits fours.
Ja no hi estic acostumat a aquesta delicadesa, subtilesa, refinor... Però em va agradar.

Gran Xina, St Antoni de Portmany

Gran Xina, St Antoni de Portmany (Eivissa)

Març'18
Preu: 30€ (tenen menú amagat per aprox 17€)
Nota: 8

Espectacular restaurant xinès a St Antoni, vila natal de l'al·lota. I és que els meus cunyats de halar bé en saben i molt.
La varietat de plats, el fet que tinguin sushi i cuina japonesa, els vins, les postres impressionants... Un restaurant exquisit.
Quan em varen dir que aniríem a un xinès flipava!!! Però va ser brutal!!! Segurament el millor restaurant xinès on he sopat mai, això per descomptat. Crec que al maig hi tornaré, segur.
No vaig fer fotos, ho sento. Però és un restaurant molt agradable on sobretot s'hi menja de meravella.
Recomanat 100%, sobretot l'ànec (vàries maneres d'acompanyar-lo i cuinar-lo).
Per tornar-hi sempre.

Carballeira, Barcelona

Carballeira, Barcelona (Barcelonès)

Març'18
Preu: poc més de 50€ (carta)
Nota: 8,5

Restaurant mític, amb més de 70 anys d'història. Durant 10 anys de la meva vida hi vaig anar a sopar tots els dijous a la nit, amb en Manel. Ahir li vaig poder fer un petit homenatge, pq només em venien records seus al cap.
A més, vaig intentar menjar el mateix que quan hi anava amb ell: xipirons fregits, una amanida boníssima amb ventresca de tonyina, pa de coca i croquetes de marisc. L'arròs a banda tan típic d'aquest restaurant, que no havia provat mai, també va caure dins de la meva panxa.
I de postres, els canutillos de crema, els de sempre, i l'orelleta remullada de licor, la de sempre.
Excel·lent restaurant que continua amb una molt bona cuina, cuidant molts dels detalls.
Com a cosa negativa, la disposició de les taules.
El vi, un Albarinyo: "8 patas" (un pop dibuixat). Amb un final amargós, genial.
En Manel sempre reservava a nom de Manel Romans, que és com es deia. Quan el cambrer li deia "Pase, sr Román", s'emprenyava com una bèstia¡¡¡ "Román, no¡¡ Romans¡¡¡ Como los romanos¡¡¡

Quins records.

Can Miquel, Tavertet

Can Miquel, Tavertet (Cabrerès- Osona, BCN)

Març'18
Preu: 20€
Nota: 7

Senzill, modest, sense pretensions. Hi vas, menges i te'n vas. Menjar casolà, en racions generoses.
Carta de vins curta, però si demanes els vins amagats estrella, pots fotre't un Priorat boníssim, el que hem triat per acompanyar l'àpat (un Mussons de 14,5 graus de Gratallops, crec).
La taula rodona prop de la xemeneia, avui encesa perquè bona falta feia, molt acollidora.
Molt bon servei (hi treballa el Manel de Tona. Això ajuda).
Aneu-hi. Possiblement l'únic restaurant de Tavertet que no pica. No els he provat tots però us puc assegurar que els restaurants d'aquest bonic i turístic poblet no són precisament barats, molt de pijerio...
Puc anar errat, però no crec que m'equivoqui, penseu que estem en un dels poblets més transitats i turístics de la comarca d'Osona, sempre després de Rupit, és clar.