Restaurant Hispània, Arenys de Mar (Maresme)
Juliol'24
Preu: Celebració 25 anys d'amistat
Nota: 10
No, no: no ha estat perfecte l'àpat, això és gairebé impossible. Però estem parlant del restaurant de referència del Manel, el gran restaurant de Catalunya, el restaurant de les germanes Reixach, i per a mi i sota la meva humil opinió, el millor establiment de restauració de Catalunya i possiblement del món sencer. I no exagero.
Avui el Manel hi era per tot arreu. Només començar ens rep la dona del baranda, la Marta. Ens ubiquen en una bonica taula rodona, al primer dels menjadors. Un menjador on crec no hi havia dinat mai, curiós. Sempre havia dinat al de dins, amb en Manel. La cambrera, sublim, una dona ja veterana i molt agradable, i un noi jove que de tant en tant passava també per la nostra taula a omplir la copa de Recaredo (en Manel sempre bevia Recaredo, mai Gramona).
Al darrera meu hi tenia en Ronald Koeman, com a curiositat, amb la seva dona i la resta de família, després de que Països Baixos hagi estat eliminada de la Eurocopa per Anglaterra, crec. Sembla que hi va molt sovint, i no m'estranya. Però no tota la gent rica té bon gust...
De primer ens porten un aperitiu, la costella de porc empebrada i amb un parmentier de patata deliciós. Es desfeia, com ha de ser. Un aperitiu si més no curiós... Espectacular¡¡¡
De segon, els bunyols de bacallà (crispells), que continuen sent els mateixos que fa 20 anys, quan hi vaig estar per última vegada. Possiblement els millors que hagi menjat mai, a fe de Déu¡¡¡ Les croquetes de carn d'olla, una passada també, i els calamars a la romana molt bons i un pèl tebis, curiós, però no els millors que he menjat (Bellera?).
De segon, el rap a la Donostiarra era meravellós, bestial, sublim. Tot acompanyat del pa de coca deliciós.
Aigua, unes postres meravelloses (en destaco el tiramisú) i cafès normalets, aquí encara van fluixos. En Manel sempre es queixava d'aquest fet.
El restaurant, amb les seves estovalles de fil, coberts de plata, detalls bonics per tot arreu (tret dels cartells de les places de toros, que tan agradaven al Manel) continua amb la mateixa línia de sempre, i això és d'agrair, és un plaer poder anar-hi a menjar, una delícia.
Els plats són els de sempre, els de la cuina catalana de tota la vida, sense invents, senzills, amb un producte que supera qualsevol altra de qualsevol altra restaurant, i que va acord amb els preus.
En Raimon, el fill, continua cuinant com la mare i la tieta, és impressionant com fa les coses aquest noi (em va costat reconèixer-lo, la veritat, tots hem canviat molt)
Si podeu, aquest és d'obligada visita, si us plau.. És meravellós, meravellós...
