Restaurant el Celler, Montsonís (La Foradada, Noguera)
Març'23
Preu: 60€
Nota: 9
Meravellós aquest restaurant prop del castell medieval de Montsonís (999 anys d'història, us el recomano, edifici imponent i ben conservat ple d'històries de conte, de comtes i que hem comptat, una rere l'altra), en un poblet petit però més gran que Cellers, tot sigui dit, a fe de Déu.
I és que, a més a més d'aquest bon restaurant, n'hi ha un de més assequible a la mateixa oficina de turisme, on hi venen les entrades per a la visita al castell.
El local és modern, i el primer que sobta és el bon servei que vàrem rebre. I és que també hi va ajudar que estiguéssim pràcticament sols (dos taules, una amb 7 comensals i natres dos). El noi (Nacho), encantador, a punt de traure's el títol de sommelier, que ens va donar una lliçó de vins, caves, naturals, ancestrals, vins dolços hongaresos i francesos, asturians, andalusos, catalans.... Mare de Déu Sr¡¡¡ Quina passada...
El preu diria que està més que justificat pel que ens varen donar: la qualitat, la quantitat de les "tapes" (diuen que són plats per a compartir, i un bé negre amb potes roses¡¡¡) i l'excel·lència en el servei. Molt bé. I això que al guia no li agradava aquest restaurant, no ens el va recomanar, ens volia enviar a Artesa de Segre¡¡¡ Va així, això, senyors.
L'albergínia al forn era bestial, amb uns tacs de formatge, sublim. Els calamars a l'andalusa, acompanyats amb tres salsetes, impressionants, boníssims, com els del Bellera.
Els calamarcets amb cigrons (massa aigualits amb una salseta poc encertada i amb poc gust), poder el plat més fluix, però la papada amb pop del final un 10. El millor plat de tots.
Les postres increïbles. La subtilesa del flam, a capes, fet d'una manera excepcional, com si d'un cafè irlandès es tractés, era genial, mai havia menjat un flam d'aquesta manera. En quan al pastís de formatge, bé, doncs ja n'he provat un de tan bo com el del "Lola Bistró" d'Altafulla...
Cafè bo, aigua i un cava ancestral que a mi em va semblar molt bo. "Camí dels Xops", St Sadurní d'Anoia.
Els vins dolços del final, un Sauternes francès i una sidra asturiana (sidra de gel), impressionants, com tot l'àpat.
En un poblet de 70 habitants que viu d'un castell molt famós, hi ha un gran restaurant que fa que creguis que tot en aquesta vida és possible. Ubicar-se on estan, on Crist hi va perdre les sandàlies, i fer un projecte com aquest, és per dir-los que tenen el cel guanyat. Felicitats, Celler de Montsonís, sou molt grans...
