Fonda Ca la Maria, Avinyó

Fonda Ca la Maria, Avinyó (Bages, BCN)

Octubre'18
Preu: 12,65€
Nota: 6,25

A Avinyó, i un dilluns, poc a escollir. És un lloc correcte, però molt cutre, dels d'abans, amb estovalles de paper d'aquell blanc dels xinesos, i taules de l'època de la dictadura.
El lavabo amb paper eixugamans!!!
D'entrant, una escudelleta amb un plat pla!!! No n'hi entra gaire, és clar!!
De segon verdures a la brasa, en un plat petit, petit. Totes apilotades, fent un castell com la Colla Vella, pq no hi cabien. Té collons. Estaven bé: ceba, pebrots, carbassó, albergínia, patata, espàrrec, tomata... i romesco.
De segon un xurrasco boníssim, acompanyat amb patates fregides.
Flam de la casa i un cafè molt bo. El vi, un Campo de Borja gelat. Llàstima pq qualitat preu és un dels millors vins de l'Aragó.
Aigua i un pa Espectacular!!!!
És un restaurant cutre de collons, amb un molt bon servei, i un menjar correcte. Però cutre...

Sense fotos. 

L'Era del Salasse, Salàs de Pallars

L'Era del Salasse, Salàs de Pallars (Pallars, Lleida)

Setembre'18
Preu: 22 i escaig €'s
Nota: 8

I és que, quan el meu cosí em va dir: "anirem a Salàs a sopar", vaig pensar: "de puta mare!!!"
En un sol carrer de Salàs hi ha més bons restaurants que en molts pobles de més de 5000 habitants!!!
I és que, gastronòmicament parlant, Salàs és d' aquelles viles on, vagis on vagis, hales de puta mare!!!
Aquí no hi havia anat mai, pq els dos que hi ha al costat m'agraden tant!!!
La pizza de buti del perol i negra, bestial, d'una mida considerable, amb una massa deliciosa i prima.
Un sorbet de poma impressionant, i generós, quantitat. Boníssim.
Un Costers del Segre rosat!!! (coses del meu cosí, que és de Casa Cotet). Els Tarroja bevem vi negre, com els goiats pallaresos d'abans.
Un tallat descafeïnat en molt bona companyia d'una persona que ha patit molt, però que és un noi que amaga un gran cor (i això que és una bèstia estranya, però...). I en un lloc bestial, una antiga era pallaresa en un dels pobles amb més història del Pallars.

No vaig fer fotos, tant xarrar...